Homem torto

Dansa

informació obra


Direcció:
Lin Hwai –min com a mentor
Composició musical:
Tom Monteiro
Producció:
Carolina Goulart
Il·luminació:
Hideki Matsuka, Eduardo Fukushima
Vestuari:
Eduardo Fukushima
Companyia:
Giradanza, Cobosmika
Sinopsi:

"Homem torto" és una peça incòmoda, una dansa asimètrica que ens presenta un cos feble però amb l’energia dels cossos forts, una creació que insisteix a reunir contraris: duresa i suavitat, debilitat i força, proximitat i llunyania del públic, equilibri i desequilibri, fluïdesa i trencament del moviment, interior i exterior del cos.

La creació de "Homem torto" va arribar després d’un any d’aprenentatge amb Lin Hwai-min, fundador de la companyia Cloud Gate Dance, en el context del programa Rolex Mentor and Protégé Arts Initiative. En aquest espectacle, Fukushima actua amb música electrònica en directe, creada per Tom Monteiro especialment per acompanyar els moviments del ballarí.

Crítica: Homem torto

16/03/2015

(Des)estabilitat màgica

per Jordi Sora i Domenjó

La imatge de Brasil com a país afeccionat al ball, amb la samba i la capoeira al capdavant, és un dels tòpics més recurrents. Segurament és així, però no ho és menys que està emergint una forta passió per la dansa contemporània. El Mercat de les Flors ha ofert un breu cicle per atansar-nos algunes peces. I en aquell context, s'ha pogut veure una de les meravelles d'aquesta la temporada: "Homem torto", un solo d'Eduardo Fukushima.

Els petits cicles monogràfics del Mercat de les Flors són una font inesgotable de felicitat per al públic encuriosit. I el format de solo, el seu diamant. Així va ser amb els presentats per ManuelRodríguez i Tânia Carvalho al Festival Sâlmon; Liat Waysbort (interpretat per Ivan Ugrin) al LandHol i aquests dies el programa doble del coreògraf i ballarí brasiler Eduardo Fukushima. La creativitat sembla més una cosa del petit format, potser per la situació que viu el sector. O senzillament per la llibertat que suposa el treball sense límits amb el propi cos.

Aquest és el cas d'"Homem torto": sotmetre el gest ballat a la línia frontissa entre l'equilibri i la inestabilitat. No és aquest, precisament, l'espai on s'executa el moviment del ballarí? Sempre en pugna amb la llei natural de la gravetat, a risc de cedir al seus mandats, dibuixant sobre l'espai la fuga evanescent que genera l'esforç per mantenir-se dret. Una màgia de flexibilitat, execució impecable, gosadia i pràctica constant, que es converteix en mitja hora de vol arran de terra, pràcticament només tocant amb les puntes del dit la superfície, mentre la resta del cos recerca incansablement la línia de força oposada, el vector de subjecció amb el qual aquest “home tort” sempre es manté dempeus.

Però si aquesta grandesa de ballarí que Eduardo Fukushima exhibeix i l'ajustada coreografia amb què la mostra no fos suficient, la senzillesa i l'efectivitat narrativa de la proposta encara fa més brillant "Homem torto". Al capdavall parla de les coses que qualsevol pot sentir davant del vaivé de la vida: aquesta inestable seguretat amb la qual bastim la nostra quotidianitat i des de la qual ens sabem sempre subjectes de l'atzar. Només el gest determinant ens defineix; d'igual forma que al ballarí l'allibera d'una caiguda gairebé inevitable.