Sandra Ballbé, Marta Dalmau, Naiara Rojo, Paloma Sánchez
Ajudantia de direcció:
Cristina Navarro
Vídeo:
Jordi Cuyàs
So:
Santi Erill
Il·luminació:
Josep Rodri
Sinopsi:
Homes i màquines és un recorregut dramatúrgic per la vida dels obrers i les condicions de treball en una fàbrica indeterminada en plena expansió industrial. Una proposta multidisciplinària que reflexiona sobre el món fabril del segle XX, una època tancada que ha donat pas a l’era tecnològica actual.
Els espectacles d’Amebeu Teatre tenen com a denominador la creació pròpia, la participació de grups nombrosos d’intèrprets provinents del teixit cultural d’allà on s’estrenen els espectacles i la utilització de diverses disciplines artístiques. Els escenaris que trien són sempre sorprenents (platges, fàbriques abandonades...), donant a les seves creacions una nova dimensió del concepte espai escènic.
L'espectacle, estrenat el setembre del 2012 a Tàrrega completa el repartiment en cada nou espai. A la tardor passada es va fer la versió Home si màquines al TNT de Terrassa i ara completa el viatge amb un repartiment de 75 artistes de la ciutat de Mataró
Crítica: Homes i màquines/ Overlock
23/09/2013
Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)
Josep Rodri va estrenar a la Fira de teatre al carrer de Tàrrega del 2012 un treball que pretén trobar vestigis del passat en fàbriques abandonades. Hi intervenen els néts dels antics treballadors. O els fills, perquè el projecte es construeix amb el material més local (l'espai i les petites històries de vida) i més universal, inspirant-se en Bertolt Brecht o en Martí i Pol. La dificultat de la producció és aconseguir que l'entusiasme dels actors amateurs que completen un ampli repartiment mantingui un to formal i el ritme sigui l'adequat: tranquil per anar resseguint les ombres i que tingui el tremp mínim. Bon treball, íntim.
