Homes, la comèdia musical

Musical

informació obra


Composició musical:
Marc Parrot
Direcció:
Carol López
Intèrprets:
Anna Barrachina, Agnès Busquets, Alba Florejachs, Mireia Portas, Glòria Sirvent
Escenografia:
José Novoa
Vestuari:
José Novoa
Il·luminació:
Mingo Albir
So:
Tomàs Pérez
Coreografia:
Vero Cendoya
Ajudantia de direcció:
Anna Llopart
Producció:
Focus i Misògines
Autoria:
Henrik Ibsen
Adaptació:
Marc Artigau
Sinopsi:

Què pensen els homes? Per què no saben què volen les dones? I per què resulta tan complicat entendre’ls?

Homes, la comèdia musical reflexiona sobre la masculinitat i la relació entre homes i dones, a partir de relats curts i brillants basats en situacions quotidianes. La comèdia més fresca i original de les T de Teatre torna a Barcelona renovada i en format de musical!

Crítica: Homes, la comèdia musical

08/03/2017

Guerra de sexes, més aviat, caduca

per Jordi Bordes

Recuperar la comèdia Homes de T de Teatre ha de servir per donar-li un tomb al punt de vista. Per atrevir-se a preguntar-se més coses sobre la guerra de sexes. Si fa temps que funciona el monòleg Els homes són de Mart i les dones de Venus caldria trobar-li un altre desllorigador. Que pot ser divertit i un punt farsesc, però que mossegui mínimament. Carol López ja va fer un succedani dels monòlegs a vàries veus de T de Teatre amb aquell espectacle, fet per vàries dramaturgues L'any que ve serà millor (2011) Li han posat un toc còmic de cançó amb música gravada. Han fet una extensió més de la factoria Polònia (comparteixen escena Agnes Busquets, Mireia Portas i Alba Florejachs) que es completa amb Anna Barrachina i Glòria Sirvent. En aquesta comèdia que evidencia que el mascle ja no està de moda (però que segueix governant el poder i la cultura, incomprensiblement), hi ha un equilibri interpretatiu. 

Carol López insisteix en el seu referent cinematogràfic i introdueix gags per a La, La Land (com a musical ensucrat), per a l'amor que s'escapa de Ghost i per a Oficial y caballero (un clàssic masclista de guapo vestit de mariner que rescata la dona de la cadena de muntatge). És una peça entretinguda, amb alguna sortida enginyosa, que desgrana la formula T de Teatre. Però només amb la caricatura dels homes i, puntualment, de les dones dóna pocs elements per a la controvèrsia, per a discutir sobre punts nous. En comptes de lluitar contra el predomini d'una mascle ibèric (tot i que en extinció), l'acaba perpetuant. El rebuig és, únicament, simpàtic, amable, graciós.