Era el seu debut com a baríton al Liceu però un rumor
recorria la sala. Plácido Domingo no estava en plenitud de facultats. La
directora artística del teatre, Christina Scheppelmann, es va encarregar de
desfer el malentès: el divo cantarà tot i que es recupera d’una bronquitis i una traqueitis.
Sospir d’alleujament entre els seguidors. El que va venir després ja és
conegut. El longeu cantant de 74 anys, amb una intel·ligent administració dels
seus recursos, va acabar posant dret un entregat Gran Teatre amb el seu rol en
la melancòlica i fosca I due Foscari de Verdi, obra basada en una novel·la de
Lord Byron.
L’irrepetible
artista, que el 2016 interpretarà al teatre 'Simon Boccanegra' coincidint amb el
mig segle del seu debut al teatre de la Rambla, havia esgotat les localitats per a les
dues funcions de la versió concert de la sisena òpera del compositor italià.
Els dubtes que podia generar la seva actuació, precedida per les crítiques
negatives de la seva estrena baritonal amb 'Ernani' al Met de Nova York, es van aclarir aviat.
Domingo no estava recuperat, però el seu indubtable carisma en una obra en què
domina l’expressivitat dramàtica li va fer guanyar la batalla.
Plácido va començar
una mica insegur, però va créixer fins a mostrar el millor del seu timbre, musicalitat
i exquisit fraseig en el intens tercer acte amb l’ària de la renúncia, que va merèixer
quatre minuts ininterromputs d’aplaudiments. L’artista es va emocionar després amb la prolongada ovació del final de la funció després d’haver viscut una nit
en què hi va haver molt d’homenatge a la seva llegenda.
Malgrat haver de
renunciar a l’escenificació de l’obra, cosa que hauria multiplicat les seves
possibilitats dramàtiques, Domingo va encertar sempre el perfil del dux de
Venècia i pare afligit per haver d’assumir la condemna del seu fill Jacopo (un
discret Aquiles Machado). Però el més espectacular èxit canor de la nit va ser
per a l’explosiva Liudmyla Monarstyrska (Lucrezia, esposa del condemnat) en el
seu debut al teatre. El seu va ser un curs de cant. La ucraïnesa va exhibir una
magnífica tessitura de soprano dramàtica de coloratura i un impactant registre
agut.
De la resta del
repartiment en destaca el baix Raymond Aceto com a malvat Loredano, mentre que
Josep Fadó i Maria Miró van complir perfectament amb els seus rols. La correcta direcció de
Massimo Zanetti, al capdavant de l’orquestra i els cors de la casa sobre
l’escenari, va contribuir a equilibrar sempre el volum sonor de les formacions
amb les veus.
