Iceberg - Leandre

informació obra



Autor:
Mireia Miracle
Intèrprets:
Leandre Ribera , Mireia Miracle, Susi Espín
Composició musical:
Juanjo Grande, Alexander Kukelka
Músics:
Montserrat Bertral (cantant), Barcelona Clarinet Players (músics)
Escenografia:
Mariona Julbe
Producció:
Agnés Forn
Companyia:
Nacho Vilar Producciones
Sinopsi:

Ell i ella. Els darrers, els primers, minúsculs i perduts, al mig del no-res, observant l’avenir. No coneixen el llenguatge, però parlen. Dos personatges viatgen cap enlloc. És un iceberg però podria ser una illa, el darrer refugi, l’expressió del buit, de la soledat, de l’essència. L’emoció més primitiva. Els contrastos de la intempèrie. La música. L’absurd. La rialla com a forma de comunicació. L’humor com a estat d’ànim permanent. Un espectacle de clown per a tots els públics. Una oda a la felicitat, a l’optimisme i a la bellesa.

Crítica: Iceberg - Leandre

20/09/2015

Espectacle en construcció

per Jordi Bordes

Leandre és un actor de carrer únic. El seu "clochard" és únic. Aixecant una cella pot explicar tot un mon. Ara, ha decidit regirar el seu personatge. Ja no deambula per les ombres dels parcs. Apareix misteriosament en una mena de naugrafi al Pol Nord. Aquest espai inhòspit el transforma en una mena de bèstia. Per moments, és mico, pingüí, gavina, peix. I també persona que riu desaforadament. Leandre, amb la seva companya a escena (que es marca un bon acompanyament musical però que es veu molt més fluixa de gest, que anirà aprenent estant davant del públic), trenca la quarta paret i del personatge per dirigir-se als espectadors i fer-los partícips de la seva peripècia.

Leandre canvia el personatge però recupera un element escènic magnetic que ja va funcionar molt bé a "Rodó" (Ateneu Nou Barris, 2005): una mena d'iglú que pivota sobre la seva part esfèrica.  L'element és la clau per a bona part del moviment i de la situació dramatúrgica que encara se li troben unes pauses que refreden la imaginació de l'espectador. Necessita prosperar, ajustar els silencis i ampliar la connexió amb el públic. Ara, dalt d'una tarima rodona d'uns dos metres d'alçada (d'on van apareixent element surrealistes per fer evoluciuonar l'acció) es descuida la mirada còmplice. Amb poc temps, la peça agafarà volada. Leandre sempre serà una grantia de treball precís  i sensibilitast generosa.