Idiot - Syncrasy

informació obra



Coreografia:
Moreno Solinas
Intèrprets:
Moreno Solinas
Il·luminació:
Seth Rook Williams
So:
Alberto Ruiz Soler
Escenografia:
Kasper Hansen
Vestuari:
Kasper Hansen
Ajudantia de direcció:
Sarah Maguire
Companyia:
Les Sueques
Autoria:
Rodrigo Sobarzo de Larraechea
Sinopsi:

"Vam començar volent canviar el món amb un espectacle. Ens vam sentir idiotes.Després vam ballar. Vam saltar. Vam recórrer a les tradicions populars de Sardenya i del País Basc. Vam cantar. Vam tornar a saltar. Ens vam comprometre. Ara hem promès que no ens separarem. Hem promès que perseverarem. Hem promès que farem tot el que estigui a les nostres mans per aconseguir-ho."

Igor Urzelai i Moreno Solinas són dos artistes establerts a Londres que van començar a treballar plegats el 2007. El 2009 van fundar el col·lectiu de dansa BLOOM! i el 2012 Igor and Moreno. El seu treball es caracteritza per l’interès en el moviment corporal i la immediatesa de l’acció per vehicular significats, idees i desitjos.


Crítica: Idiot - Syncrasy

29/11/2015

Les identitats immòbils

per Jordi Sora i Domenjó

És un gust arribar al Mercat de les Flors a mitja tarda, en la tercera jornada del Sâlmon, i anar escoltant d'amics i de coneguts opinions contrastades d'algunes de les coses que de moment s'hi han pogut veure. De totes elles, sembla que les intervencions de Sònia Gòmez, a partir del seu espectacle Ballarina, al MNAC estan tenint molt bona acollida. No és d'estranyar! Hi ha també comentaris divergents sobre altres propostes. I això és bo: un bon festival ha d'ensenyar les fortaleses i les debilitats de les noves creacions i, en particular, d'aquesta aposta singular que fa el Sâlmon: sumar (o multiplicar) la dansa amb molts altres llenguatges creatius. La resposta del públic, el magnífic ambient que es viu, i les discrepàncies de parer certifiquen la consolidació del cicle.

A la Sala Pina Bausch arribava “Idiot-Syncrasy” d'Igor and Moreno, precedit de diversos reconeixements arreu. Es tracta d'una sòlida proposta, perfectament incardinada en l'esperit del Sâlmon, que és capaç de mantenir una fascinant repetició en el gest coreogràfic, autèntic puntal de la peça per la demostració de resistència que els dos ballarins despleguen a través d'alguns balls inspirats en tradicions populars sardes i basques. Mentre que en l'altra part de la balança pateix d'una dramatúrgia escassa, sense gaires novetats en l'hora de durada de l'espectacle, la qual cosa genera una sensació d'excés.

El punt més destacable és la interpretació dels dos ballarins perquè amb el material de què disposen són capaços de generar diversos estats de simpatia, adhesió, comprensió i patiment per l'esforç que fan al llarg de la funció. Un petit detall on compateixen amb el públic una beguda, encara fa més robusta aquella comunió. En el perfil del significat de la peça, i al fil del seu títol, és difícil trobar una manera més clara de presentar tradició, cultura i identitat com a sinònims de conservadorisme, més aviat allunyades de qualsevol impuls de canvi, poc avesades a la impermeabilització. I aquesta reflexió necessària, només matisada en els darrers moments de l'obra per la incorporació de la matèria sensible, l'adscripció emocional representada per la necessitat humana de sentir-se part d'un col·lectiu, informa molt adequadament del problema al qual s'enfronten: la cultura (i la societat que la sustenta) com a instrument necessari de cohesió, però també problema per l'excessiva diferenciació que produeix amb els altres.

Abordar aquesta qüestió és pertinent i fer-ho de la manera com la ballen, una sorpresa. Tot i que hi ha una simplificació d'enunciat. Les coses, ho sabem tots molt bé, no són tan lineals. I des d'aquesta perspectiva, “Idiot-Syncrasy” queda limitada per l'aposta coreogràfica: la repetició explica amb claredat el punt de partida, però no permet el dibuix d'altres línies argumentals que assegurarien un millor calatge, més profunditat al tema. Allargar aquesta poca dramatúrgia i aquestes condicions quasi extremes de resistència física, fa que un s'acabi rendint a la interpretació, però es troba en falta una densitat general més sòlida.