Creiem en l'art com a estil de vida i l'escollim cada dia, amb els pros i els contres, amb el ritme frenètic, amb les dificultats…
Creiem en l'art que creem, en l'art que ens surt del cor, que és honest i que representa qui som.
Aquest art que ens ha donat de menjar a través dels anys és el que ens manté vius i amb aquest brillantor als ulls que heu vist o veureu en cadascuna de les mirades i dels somriures de la companyia. Art és la nostra manera de sentir, viure i expressar-nos. Què seria d'aquesta vida sense ell?
A través de l’art, els homes i les dones expressen sentiments, patiments, crítiques, alegries, pors, bellesa i un infinit etcètera. Ho poden fer a través de la pintura, el cinema, la literatura i, per què no, també a través del circ. La família del Raluy Legacy creu en aquest art des de fa més de 100 anys, quan feien les primeres acrobàcies a les platges de Sant Adrià del Besòs.
Ara, i pocs mesos després de la mort del carismàtic Lluís Raluy Lluïset, el Raluy Legacy ha estrenat un espectacle dedicat a la memòria del qui va ser pallasso, acròbata, matemàtic i també el pare de Louisa i Kerry Raluy, les actuals directores del circ. Després dels espectacles #Themagicformula i Todo (lo)cura, la companyia segueix sorprenent per l’originalitat dels seus títols. El nom del nou espectacle In Art we trust (Confiem en l’Art) sembla estar inspirat en el cèlebre lema dels Estats Units In God we trust (Confiem en Déu), estampat en tots els bitllets de dòlar. La companyia li ha donat la volta per donar ales a l’art i a la creació artística.
El Circ Raluy Legacy fa amb aquesta nova producció, la tercera des del 2018, una llarga temporada de tres mesos a Barcelona. L’estada al Port Vell va començar el passat 16 de desembre i acabarà el proper 12 de març. L’espectacle arrenca amb un intens ball gitano a càrrec d’una vintena d’artistes de la companyia. Em sembla una esplèndida, lluminosa i apassionada oda a la vida itinerant que a Lluís Raluy tan li agradava reivindicar i portar a la pràctica. El ball col·lectiu és d’una gran càrrega d’energia i serveix de perfecte preàmbul a més de dues hores d’espectacle.
A banda de la brillantor coreogràfica, l’espectacle brinda excel·lents moments de circ, com l’hipnòtic número de suspensió capil·lar d’Eva Szwarcer. L’artista argentina, que acaba fent un preciós solo aeri, li dona a aquesta ancestral tècnica un estil propi que em va deixar admirat per la seva bellesa i armonia entre el cos, l’espai, el ritme musical i la llum que s'hi projecta.
Com molts altres circs, l’espectacle inclou un número molt de moda: la roda de la mort. Però no és un número qualsevol el que es veu al circ a l’antiga. La família Raluy ha portat els colombians Flying Valencia, un dels millors números de roda de la mort que es poden veure actualment als circs europeus, d’un gran nivell i qualitat.
L’espectacle també inclou, a banda de la comicitat de Bigotis i Pietro, números de contorsionisme, antipodisme, aeris, grans il·lusions, icaris, cintes i un divertit número de trapezi minivolant a càrrec de Les Triplets. A més, la jove parella Charmelle i Benicio, fills de Kerry Raluy i Jean-Christophe, també presenten, amb només 13 i 14 anys, un número de trapezi balanç molt elegant, net i sincronitzat.
Tots aquests números s’encadenen a un ritme absolutament frenètic, sense pausa, i estan presentats per Dimitri, un còmic andalús amb moltíssima gràcia. Procedent del circ de carrer, Dimitri s’ha adaptat molt bé al circ clàssic que la família del circ Raluy Legacy broda en aquesta nova producció. Després de Barcelona, seguiran de gira i arribarà a Manresa, Sabadell i Castelló.
"L'art només té sentit si t'ha fet sentir alguna cosa", diu la companyia. I certament, veient In Art we trust, la companyia transmet i encomana passió, amor cap a un dels seus fundadors, talent a la pista i ganes, moltes ganes de confiar en l’art del circ.