In memoriam

informació obra


Intèrprets:
Marcos González Carballido, Ezra Moreno Escudero
Il·luminació:
Fidel Vázquez
So:
Xuxo Pinheiro
Vídeo:
Oroboro
Companyia:
Companyia Atrium
Adaptació:
Sinopsi:

Un original espectacle de gran riquesa visual fet amb fotografies antigues que cobren vida en les expertes mans d'una de les companyies de teatre d'objectes de més prestigi internacional.

1870, en una ciutat qualsevol d'Europa. Un tren ha descarrilat emportant-se per davant la vida de Percival Robinson Junior. D'ell sols en queden uns quants records, guardats en una caixa amb fotos. Percival s'embarcarà en un seguit d'esforços i peripècies per frenar l'inevitable pas del temps i l'oblit. Travessant un inframón absent de tota lògica i habitat per fotografies, Percival es descobrirà en la més immensa soledat, participant d'un ball frenètic amb sí mateix per mantenir viva la seva memòria.

Les fotografies antigues cobren vida a In Memoriam, un original espectacle de gran riquesa visual sobre la pèrdua de la memòria. Imatges animades, que ballen, vivint moments que mai van viure o fent coses que mai es van atrevir a fer. El Retrete de Doriany Gray, segons ells mateixos, és una companyia gallega de dues persones que fan coses perquè la gent digui "Uala!!!", o "Ooooh!!!" o "Ha! Ha! Ha!!!". Parteixen del teatre d'objectes per crear petits grans espectacles plens d'inventiva i força visual, amb els quals ja s'han guanyat l'aplaudiment del públic en tres continents.


Crítica: In memoriam

16/12/2016

Inusual viatge visual

per Núria Cañamares

El teatre d’objectes és una mina d’or. Freqüentment (com els titelles) s’associa al teatre infantil, però ni de bon tros es reclou a aquest segment d’espectadors. “Habitualment” el veiem donant vida a elements inanimats que, per exemple, es doten d’ulls per a l’ocasió i es posen a la pell dels personatges. D’altres vegades es combina amb una part del cos del manipulador, ja siguin mans, dits, cames, peus, el melic...  I encara (i que per molts anys!) no ho hem vist pas tot. Les seves possibilitats són tantes com capacitat d’imaginar i dur-ho a escena tingui l’artista i és agraït, perquè ofereix l’oportunitat de descobrir diferents tècniques, de veure coses noves.

A ‘In Memoriam’ la companyia gallega El Retrete de Dorian Gray brinda una valuosa troballa: teatre d’objectes amb fotos antigues, una aposta que els va com anell al dit per construir una història sobre la memòria. Però així com les imatges són un canal excel·lent per perpetuar el record, per si soles –l’espectacle és sense paraules– no són suficient per fer entendre el conjunt de trifulgues que viu el protagonista, un fotògraf que acaba de morir i lluita amb el seu propi món per no caure en l’oblit. L’argument voleia difús entre el ball d’objectes, música i llums, però no hi fa mal ja que, més que per conèixer els detalls del curiós periple, el muntatge atrau per la sorprenent posada en escena que anteposa l’aspecte visual al narratiu.

Amb un teatrí ple de retrats decorat com un menjador de mitjans del XIX, l’espectacle convida a confondre la butaca del teatre amb el vell sofà que segur hi ha a la casa i, com si es mirés la televisió, passejar pels records del protagonista desplegats en escenes que reinventen la fórmula contínuament. Originals o perfilades, mòbils o estàtiques, planes o animades, en blanc i negre o de color salmó, les fotografies desfilen sense treva amb una exquisida manipulació a quatre mans capaç d’incloure-hi l’humor, la poesia, l’absurd i una coreografia de claqué.

El procés de construcció del conjunt d’objectes i la seva integració al teatrí també és admirable i fruit d’un minuciós treball artesanal d’hores i hores durant mesos i mesos al taller. D’idear, testar, muntar i tornar a testar fins que tot encaixi. De trobar el gest precís per tal que la maquinària rutlli a ritme i orgànicament. Una proposta inusual que, si s’assaboreix relaxat i en petit format, esdevé un veritable viatge en el temps i l’espai.