L’espectacle que ens proposen inclou
sis peces de diferents estils en les quals
participen una quarantena de ballarins
i ballarines del Conservatori Professional
de Dansa (CPD), del Conservatori
Superior de Dansa (CSD) i de la jove
companyia IT Dansa.
El programa inclou:
Wad Ras (fragment) Fusió
Zelenstova (fragment)
Dansa contemporània
Walking to the Barroc
Dansa clàssica
LUA
Fusió flamenc contemporani
Business world
Dansa contemporània
Minus 16
Dansa contemporània
Probablement, aquest espectacle d'arrencada és la millor manera de mostrar la voluntat d'un festival que trenca amb moltes convencions: és de dansa en el sentit més ampli de la paraula sense voler posar-hi un cognom que l'etiqueti; no s'especifica en un espai si no que juga a la transversalitat a l'entorn de l'àrea metropolitana; i entén que ha de fer intervenir el públic, fer-lo connectar per la pell a a la dansa. La Quinzena va arrencar ahir al vespre amb un mostrari molt variat de propostes. I també de ballarins. Percebre el treball dels alumnes del Conservatori Professional de Dansa, del Superior de Dansa i de la Jove Companyia IT Dansa ajuda a veure com els cossos van guanyant pes, equilibri, energia, intenció dramàtica. El programa parteix d'una voluntat comuna: la necessitat d'agradar al públic i d'agradar-se. De no deixar res per a dansa fàcil i efectista, si no mostrar un treball suggerent, amb una energia encara per enfocar (com el fragment de Wad Ras) i amb molt d'humor, que va desplegar tant la Jove IT com el duet a partir del virtuosisme i el joc del kova, composat per Marcos Morau i Lorena Nogal. També molt d'humor i color evocava el Bussines world.
La puresa es va reservar per al tall clàssic de Walking through the Baroque. Només sis minuts de clàssica que ja apuntava unes puntes i una verticalitat imprescindible per a què respiri la immensitat d'aquesta disciplina. Lua, contrastava per ser un treball molt més fosc, d'un ball amb uns personatges que a través de la dansa espanyola extreien part de l'ànima. Segurament, el treball més intens de tots.
La Jove IT Dansa és una festa. El seu treball va ser controlar el seu desori, les seves ànsies de ballar i agradar i cloure una peça coral amb molta llum. Fins que, amb barret d'ala ampla i jaqueta, van fer aixecar alguns espectadors per fer-los ballar a escena. La seva sorpresa pujava, de quadre a quadre. No hi havia cap intenció de ridiculitzar el públic vulnerable exposat, si no de fer-lo entrar en el joc. I es va aconseguir gràcies a la connexió vital d'aquesta companyia que contagia vida. Vibrar per començar la Quinzena metropolitana, un bon desig final. Unes postres irrenunciables per aquesta alenada d'aire fresc que ha de fer que la cultura dels municipis veïns deixin de viure d'esquena els uns dels altres. Bon profit!