Infecte s'ha de llegir com una peça que pica l'ullet a les generacions digitals actives, amb uns personatges que només reaccionen amb els emoticons i que sembla que limitin les seves trobades presencials (fora del'àmbit laboral) a la picantor sexual. En aquest món d'Internet, whattsap, virus, Pc's i Mac's, de power points que envia la mare i Viquipèdia apoareix, en contrast, la venedora d'enciclopèdies i la revista porno amagada, de paper. Sembla que sigui més pornogràfica encara en ser una evidència de viure fora del present digital.
A la nova peça d'Albert Ramos hi ha un virus tecnològic que muta. Primer, sembla que el virus sigui el cosí que s'ha apropiat de l'ordinador i de tot el que troba al pis del cosí. Després, el virus sembla aquesta venedora excèntrica que s'ha atrevit a fer una accio tant ridícula com imprimir la Viquipèdia, convençuda que a l'apagada analògica de la televisió se li sumarà l'apagada digital amb la mort d'Internet. Finalment, el virus és tot allò que provoca soroll i trenca la relació afable entre les persones. No diguem més per no destapar l'enigma. Hi ha moments que sembla una pel·lícula gore de community managers provant de recuperar el seu estatus, com a veritables vampirs vivents després que esclati la bombolla de les xarxes socials.
Hi ha molta conya que funciona i diverteix el públic, sí. Bons acudits, personatges histriònics, que porten a l'extrem les seves sortides infantils. Però el trencament d'escenes és incessant i acaba cansant. S'esforcen massa en mostrar un món futurista apocalíptic, amb dosi d'humor. De fons, Ramos regala reflexions que fan evident que la societat ha desproporcionat la relació en el món digital: s'ha deixat esclavitzar per un producte que, teòricament, ha d'aportar major democràcia i llibertat. Un punt naïf, un punt real, que cadascú li posi l'equilibri a la balança. La fantasia també passa pel seu Superman del planeta Kripton: és com un segell que l'identifica a Els últims dies de Clark K (Sala Flyhard, 2011). Tambá a la recent Només un anunci (Flyhard, 2014), Spiderman hi feia una entrada fugaç. Però si a la de Clark K. es descobria una segona vida d'aquest heroi que esdevenia amarga, i a Només... es tancava amb un thriller tràgic, a Infecte, la trama es queda en la caricatura divertida i aquell punt inquietant que la infecció corre lliure pels volts de la plaça de Les Glòries...
