[Infinit] (Humanhood)

Dansa

informació obra


Companyia:
Humanhood
Sinopsi:

A ∞[Infinit], la catalana Júlia Robert Parés i el britànic Rudi Cole -membres de Humanhood- exploren una nova manera de presentar la dansa per guiar el públic a un viatge intern a través del poder del moviment. Aquesta dansa-teatre-meditació és una invitació a deixar-se anar, a escoltar-se de manera profunda, a sentir. Una experiència cinematogràfica que fusionant de manera fluida i impactant els cossos (ballarins i públic), la llum i el so.

La companyia Humanhood va ser creada l’any 2016 per la catalana Júlia Robert Parés i el britànic Rudi Cole, amb treballs que combinen ciència i misticisme. El treball de la companyia deriva de la seva fascinació pels descobriments de la física moderna i la saviesa del misticisme oriental, tot fusionant aquests dos mons aparentment contrastats i abstractes en el cos humà i la fluïdesa del moviment. Les peces són processos que s’entrellacen uns amb els altres, combinant el seu creixement espiritual amb l’artístic.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: [Infinit] (Humanhood)

26/06/2022

A nivells superiors

per Marc Sabater

Què porta als estornells o a determinades espècies de peixos a moure’s junts en la mateixa direcció i actuant com un únic cos, aparentment, sense un lideratge que els meni? Quina força o intuïció hi ha darrera d’aquest fenomen? A partir de preguntes com aquesta i d’un treball interior individual i grupal amb connexions místiques, Humanhood Dance Company, companyia bastida per a catalana Júlia Robert i el britànic Rudi Cole, ha creat Infinit, una meravella que transcendeix els límits de la dansa i el moviment per esdevenir una creació tant inclassificable com extraordinària.

Infinit té, en molts moments, més tocs de ritual que d’espectacle, fruit de la recerca dels seus creadors en l’àmbit del misticisme oriental però també de la seva confiança en la física (la carrera que ha cursat Robert). Els intèrprets semblen entrar en un estat de contemplació que deixa la tècnica coreogràfica molt enrere malgrat que, paradoxalment, la proposta exhibeix una execució tècnica immillorable. Hi ha uns grans ideòlegs-coreògrafs al darrera i uns excepcionals ballarins al davant i el resultat és pràcticament imbatible fins i tot pels no avesats al món del moviment.

La proposta, a més, vol uns espectadors i espectadores no únicament disposats a deixar-se portar per aquest viatge sinó també a prendre-hi part activament. L’apel·lació a la meditació dels estadis inicials —teatre a les fosques, ulls tancats, respiració...— potser resulta una mica baldera i cal dubtar que aconsegueixi els seus resultats però sí que ajuda, indubtablement, a situar molt bé la resta de la proposta i la disposició d’esperit dels presents. En d’altres paraules, probablement el públic no assolirà l’estadi de meditació perseguit, però tindrà una guia del to i la temperatura que persegueix Infinit.

Excel·lència de concepte, excel·lència d’execució i impressionant excel·lència escenotècnica. So i, especialment, il·luminació esdevenen un element intrínsec d’aquest ritual al qual acaben de portar a un nivell francament superior. No estan concebuts com un element per emmarcar l’art sinó que són art en si mateixos i contribueixen de forma definitiva al grandíssim bon regust que deixa aquest espectacle.