A la comarca dels Ports, al País Valencià, el terrible «home del sac» tenia nom de dona i li deien La Pastora. La Teresa que prenia el nom de Florencio, no apareix en els llibres d’història, però viu en el record d’aquells infants que s’acabaven la sopa o anaven al llit quan els adults l’esmentaven. Els de La Ravalera s’agafen a la llegenda d’un maquis de sexualitat poc definida per fer-ne una reivindicació del diferent, de la persona que viu al marge de la societat. La jove companyia de Castelló (2016) caracteritzada per oferir espectacles en espais poc convencionals, va estrenar l’espectacle al Cabanyal Íntim de València el 2018. Un mite local reinterpretat des de la mirada del segle XXI.
‘La Pastora’ de Vallibona va ser l’últim maqui de Castelló. Una persona de qui, per una malformació genital de naixement, corria el mite de si era dona (Teresa) o home (Florencio) i que va viure assenyalada tota la vida aixecant els més variats rumors per espantar els infants.
Resseguint-ne la llegenda, La Ravalera Teatre parla del que representa sortir del camí establert. O que te’n facin fora. Això que tots volem ser especials, però fins a cert punt. No estem tan disposats a perdre la confortabilitat. I com que la vida va d’afrontar les pors per avançar, surten a pasturar per conèixer, per descobrir aquesta misteriosa figura de la seva terra.
El muntatge combina la tertúlia de les dues actrius al menjador de casa amb el teatre documental i incorporen testimonis reals a partir d’un audiovisual integrat a l’escenografia. Una solució efectiva i costumista que impulsa a través de la narració oral aquest bocí d’història local, una memòria que només pot mantenir-se viva si es traspassa i que mereix tot el rigor per ser contada.
Sense pressa i amb gran interès esbrinarem qui era La Pastora i, també, una societat, una cultura i a nosaltres mateixos.