Invasió subtil i altres contes

Teatre | Musical

informació obra


Direcció:
Victor Alvaro
Intèrprets:
Oriol Casals, Gemma Deusedas, Bealia Guerra, Tono Saló
Escenografia:
Victor AlGo
Vestuari:
Victor AlGo
Il·luminació:
Victor AlGo, Charlotte Plissart
Composició musical:
Guiu Cortés (El Niño de la Hipoteca), Loïc Bescond
Producció:
Gataro
Sinopsi:

Per a un demà millor
(Drama en menys d’un acte)

L’escena representa:

A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.

En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.

FI

(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia.)

...Si bé aquest conte no resulta fàcil de representar, com a mínim per l’alta despesa en recursos humans, si que és un bon exemple per deixar-se conquerir, de manera subtil, pel fascinant món d’en Pere Calders, un autèntic cronista de la veritat oculta, d’aquella que no és perceptible a tots els sentits, però que existeix.


Crítica: Invasió subtil i altres contes

22/04/2015

Gataro repesca un muntatge del 2012 que es va construir sobre la literatura màgica de Calders

per Jordi Bordes

Si fa unes setmanes, Gataro va recuperar el "Copi i Ocaña al purgatori" (on Víctor Álvaro era l'Ocaña) ara han decidit aixecar, per només tres dies, aquesta adaptació dels contes de Calders. Els van estrenar la temporada 2011/12 i al setembre següent van fer una prmera reposició. La voluntat de la companyia era la de fer el salt mortal paral·lel als de Dagoll Dagom. Aquests havien trenat un musical a partir de textos d'aquest mateix autor a "Antaviana". 

Certament, aquest és un treball de Gataro que, com a excepció de la majoria de la seva producció, no acaba de funcionar (com a mínim, en la posada en escena del setembre del 2012). Els contes de Pere Calders naveguen de la quotidianitat al món fantàstic. La manera d'interpretar de la companyia, amb un gust per l'excés, l'expressionisme, trenca la intenció de l'autor. Tot i que, en moments puntuals, el plantejament jugui a favor (en quadres histriònics com el del mausoleu a Vallvidrera), la peça perd frescura. 

També sona massa literària, amb una dicció massa marcada. No és el treball més reeixit de Gataro ni tampoc el millor trasllat a escena dels contes de Calders, que li va bé la llum blavosa i ombrívola i no el focus de llum escopint a raig.