Invisibles

Circ

informació obra


Companyia:
Atempo Circ
Intèrprets:
Pepe Arias, Miguel Ángel Soto
Direcció:
direcció artística: Miguel Ángel Soto, direcció escènica: Yevgeni Mayorga
Composició musical:
Pepe Arias
Producció:
Atempo Circ
Sinopsi:

En un lloc on res ja no és el mateix que abans, Invisibles conta la història de dos personatges (un músic i un acròbata aeri) que després de passar un llarg temps sense veure’s es tornen a trobar. Ambdós saben que tenen coses pendents i ha arribat el moment de dur-les a terme, però res no està en ordre. Junts desplegaran tot el seu enginy per a reconstruir el seu lloc, trencaran els lligams, aixecaran les perxes i transformaran l’espai fins a fer-lo un altre cop gran i sòlid. La música que passeja pel lloc serà la seva còmplice.

El circ, la música i el risc s’uneixen un cop més per a transformar-ho tot. Invisibles és un viatge de vertigen i emocions per les quals tots hem passat algun cop.

Crítica: Invisibles

11/05/2014

Punt de trobada de circ, dansa i música

per Jordi Bordes

Atempo Circ ha estrenat a Fira Trapezi aquest Invisibles. Compta amb la màgia d'una música intepretada en directe per un sol component, però que sap multiplicar-se gràcies a l'obsessió pel sampler. Per moments, és màgic. El problema és que la peça, tot i ser breu, té un excès musical. Ara, quan l'acròbata balla tot desmuntant la corda entortolligada en una estructura que, posteriorment s'alçarà i quedarà fixada, té molt d'encant. Finalment, l'exercici acrobàtic. És la culminació del treball, seguint acompanyat per la música. Ser l'únic acròbata de la producció obliga a un desgast físic i també a no tenir manera d'alternar i compartir salts, figures ni caigudes sincronitzades. La música és una bona companyia però es percep coixa perquè no pot pujar-se a la perxa xinesa. Tot i així, és suggerent i permet disfrutar de les evolucions àmplies de l'abròbata i ballarí tot patinant pel linòleum. 

Probablement, ajudaria un treball de direcció dramatúrgica per perfilar els personatges i el món a que conviden a visitar els espectadors. Només queda intuït que el músc i l'acròbata (els dos intèrprets de l'espectacle) exploren en la recerca de la felicitat, com si fossin uns éssers que s'enlairen com la imaginació. Aquesta actitud vital, però, costa veure-la des del públic.