Força, caràcter, color, talent, perfecció... el Ballet Nacional de España torna a trepitjar fort en la seva visita a Catalunya, on encara flameja el record que han deixat amb obres com Elektra, al Teatre Auditori de Sant Cugat (març del 2019), i Zaguán y Alento, al Gran Teatre del Liceu el juliol del mateix any, un espectacle que va suposar el comiat d'Antonio Najarro en la direcció de la companyia. El BNC ha caigut en bones mans: les de Rubén Olmo, un magnífic ballarí que aporta un cert esperit renovador i d'obertura a la formació, sense perdre, tanmateix, l'essència del BNE, que és la de mostrar la riquesa de la dansa espanyola en tot el seu esplendor i varietat. En la seva primera visita al Centre Cultural Terrassa, dins el marc de la benaurada Temporada BBVA de Dansa, la companyia va brillar en tota la seva majestuositat, alimentada per un elenc desbordant de 47 ballarins de gran qualitat i expertesa.
Segurament, aquest punt d'obertura es fa més palès en el solo Jauleña, que el mateix Olmo interpreta, una peça introspectiva inspirada en un poble de Granada on es reunien les tres cultures monoteistes: la jueva, la cristiana i l'àrab. Olmo (Sevilla, 1980), que va començar la seva carrera professional als 16 anys i al cap de tres ja era el ballarí solista del BNE (on es veu que somniava ingressar des dels 3!), ha sabut trobar la quadratura del cercle, fusionar estils tan diferents com les diverses disciplines de la dansa espanyola amb moviments propis del contemporani, sobretot en el treball de mans i braços. El resultat és una dansa travessada per la força del flamenc, i a l'hora amb un llenguatge que la fa més actual i interpel·ladora per al públic actual. En un registre coral, Invocación Bolera actualitza l'escola bolera tradicional en un homenatge que Olmo ret als grans mestres Àngel Pericet, Mariemma o Antonio el Ballarí, creant bells quadres plens d'alegria i moviment en què les castanyoles són les protagonistes.
La segona part, De lo flamenco, de Rubén Olmo, amb el conjunt de la companyia i nou músics a dalt de l'escenari, es constitueix de cinc moviments, una mena de viatge acolorit que reserva moments memorables com ara Silbo de la llaga perfecta, una peça per a ballarins masculins que fan zapateado asseguts en cadires amb una precisió enlluernadora, o bé Nana de colores, un grup mixt desbordant de picardia i "salero" que balla sota un cartell d'una cursa de braus, els nois vestits de toreros. En conjunt, el BNE va mostrar que, pandèmia o sense, estan en plena forma, amb un nivell d'exigència i precisió a les composicions de grup increïble, i uns ballarins de primer nivell que revaliden la BNE com una de les companyies que val la pena no perdre's quan venen per aquests rodals.
