Kaboom! Cia. Sabanni

Circ | Familiar

informació obra


Sinopsi:

Fa més de 30 anys que en Sabanni viatja amb carro portant el seu espectacle per tots els pobles i ciutats de Catalunya. Avui es troba en un encreuament de camins; no sap ben bé cap on tirar i necessitarà l’ajuda del públic. Amb el seu inseparable company d’aventures Joan Vallcorba farà servir la màgia, el clown i la música en directe per entretenir a tothom. No us perdeu els secrets que porta dins el carro, us deixaran bocabadats.

El mataroní Jordi Saban ha treballat com a pallasso al costat d'artistes com Jango Edwards i Tortell Poltrona i ha participat en produccions del Circ Cric i Comediants, entre d'altres. Col·labora amb Pallassos sense Fronteres des de l'any 2000. Actualment dirigeix la seva pròpia companyia, Cia. Sabanni, amb les produccions ‘Kaboom!', ‘Amb P de Pallasso’ i ‘Sol i fa plou’.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Kaboom! Cia. Sabanni

14/04/2024

L'humor, arma de pau

per Jordi Bordes

Ja advertia Jango Edwards (Fools militia) la potència de l'humor com a arma de pau. L'excentricitat més bèstia descol·loca el radar i descentra la brúixola i fa impossible la diana explosiva. Sabanni fa tres dècades que posa àgils esquers còmics per desenterrar la pipa de la pau. Com a himne per aixecar un cofre, a tall de bandera, ressona el Cargol treu banya. Què és com dir la sèrie de La memòria dels Cargols, aquella família que va enginyar Dagoll Dagom per constatar que els privilegis mai canviaven de bàndol, al llarg de la història.

Sabanni juga amb més recursos que el seu nas vermell, com la música (tot i que l'afinació no sigui la d'un tenor líric). Una cançó que enllaça Re La Mi Do, és, diu el còmic, "chupado". També hi desplega la màgia, prou aparent, que serveix per esclatar, sobretot, el seu clown august. El joc amb els voluntaris (sempre canalla) té un cert aire de Mag Lari, de la broma que adverteix la poca traça de la col·laboració.

Diuen a Kaboom!, que es troben en una cruïlla de camins. Que han de decidir si tornen a la música, a la màgia, al circ o als records. Prefereixen descobrir una direcció nova (que no desvetllarem) que es pot compartir amb el públic. El seu treball té una base clàssic-informal a, de tensar l'acció amb l'habilitat i agilitat per desganar un acudit. Deixa un rastre de somriure. I una convicció que les guerres les generen situacions banals. No és poc.