Kalumba

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Núria Florensa, Laura Porta, Raül Tortosa, Xavier Mercadé
Direcció:
Yago Alonso
Autoria:
Frank Bayer
Escenografia:
Ricard Martí
Il·luminació:
Bernat Llunell
Sinopsi:

L’Esteve, l’Arlet, la Naia, i en Carles tenen una amistat estreta des del 2003, quan eren dues parelles que van compartir un any d’Erasmus inolvidable a Copenhaguen. Des de llavors cadascú ha anat fent el seu camí, les relacions sentimentals entre ells s’han desfet i cadascú ha pres decisions vitals diverses, de totes maneres, un cop a l’any fan un sopar per posar-se el dia i recordar qui van ser quan vivien plegats. Així doncs, quan l’Esteve els truca per veure’s urgentment, els altres hi van amb curiositat per escoltar què els hi vol explicar: una decisió radical que canviarà dràsticament la seva vida i de retruc, la de tots quatre, que es veuran obligats a decidir si volen arriscar-se per trobar la pau amb si mateixos, o prefereixen quedar-se amb la rutina d’una vida que no els omple.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: Kalumba

05/09/2022

Comèdia de Peters Pans, a Dinamarca

per Jordi Bordes


La companyia La Gàrgola planteja aquelles comèdies generacionals que es riuen del patetisme dels personatges deixant que el públic sàpiga més que els propis protagonistes. S’insisteix en les sortides contínues (amb més o menys lògica, més o menys surrealistes) perquè es vagin descobrint alguns secrets de la trama. I de què va? Doncs de l’aventura que un dels quatre companys d’Erasmus de fa una dècada, a Copenhage, proposa viatjar a Zàmbia als quatre per muntar una ONG. És una escapada, una sortida per la tangent a les seves vides petites, rutinàries, de perdedors.

En la joventut de Copenhague estaven convençuts que el món estava als seus peus. I ara juguen a pensar que poden tornar a sentir la mateixa sensació, tot i que la vida els hagi arraconat com a mare de família benestant, com a empresari, com a professor de filosofia mig frustrat. O amb la dèria de si caldria tornar al seu Donosti familiar i arrelar a la vida. La ciutat de Copenhaguen juga a la clau dramatúrgica del destí de Kierkegaard, noi pas al text de Michel Frayn en què recordava la reflexió històrica de dos científics davant la creació de la bomba atòmica (TNC, 2011). En tot cas, la peripècia roda bé (potser seria bo veure amb més claredat que hi ha una certa conxorxa entre dos dels quatre personatges) i pot guanyar velocitat si es redueixen els espais d’entrades i sortides, si s’ajusta la clau vodevilesca, com un rellotge suís. Els quatre actors aguanten molt bé els seus rols, prou semblants per ser amics i prou diferents per generar conflictes actuals i del passat. La comèdia distreu i també desperta les preguntes necessàries sobre la felicitat, la capacitat de cada espectador de viure amb intensitat el seu propi serial i de saber-se protagonista d’un drama amb girs sorpresa. Kalumba! Les consignes finals es converteixen en epitafis de twitter, en un himne que tothom hi combrega en primera persona del singular, o si més no, el pot traslladar al veí del pis o de la família.