Kissu

Familiar

informació obra


Direcció:
Joan-Andreu Vallvé
Autoria:
Joan-Andreu Vallvé
Companyia:
Centre de Titelles de Lleida
Producció:
Centre de Titelles de Lleida
Intèrprets:
Clara Olmo , Àngel Pérez
Composició musical:
Bernat Vallvé
Sinopsi:

Per a en Kissu , el cadell de llop, la descoberta de l'entorn és una aventura que el porta a allunyar-se del seu cau i de la seva mare, fins a perdre's i anar a raure al món dels homes. Creient que és un gosset abandonat, la Duna i el seu avi l'acullen a casa. Però què passarà quan aquests descobreixin la vertadera naturalesa d'en Kissu?

Edat recomanada: 3-6 anys

Crítica: Kissu

03/05/2014

Un udol a la lluna conciliador

per Jordi Bordes

El Centre de Titelles de Lleida ha estrenat en la 25a edició de la fira de la ciutat un espectacle que busca joc en els equívocs. Un cadell de llop és confòs per un de gos i un nen amb el seu avi l'acull a casa. De seguida comproven que té uns hàbits poc domèstics, udolant en comptes de bordant, i sent de seguida un ésser molt independent. 

El treball de la companyia gaudeix, com sempre, de la delicadesa en l'elaboració dels decorats i els titelles: simples i expressius alhora. Hi ha una notable fusteria en l'espai tot i que el que atrapa més és quan un element es desdobla i es transforma en un altre. No hi ha elements d'angles rectes; tot són fustes amb cantonades irregulars, en una aparença d'espontaneitat que evoca a les construccions d'anys de la infància. 

També els dos actors se serveixen de la música i una tonada prou graciosa com per convidar a què canalla i públic se sumin a la cançó. Però són peces breus, sense ànsia d'insistir perquè tothom surti cantant-la (i contagiant-la als que no han entrat a la platea). Hi ha música en la justa mesura per no fer trampa (passar de la picada d'ullet a la insistència esgotadora). La peça, d'una trama molt senzilla, inclou un comiat no desitjat: la del cadell de llop que deixa un pèl moix al noi. Però l'avi (reforç generacional!) el fa entendre que el lloc del llop és el bosc. I celebren aquella trobada fortuïta udolant a la lluna cada cop que és plena (i sumant-se als del seu antic amic, que ja té una camada a la què ensenyar el risc d'allunyar-se dels pares).