L'Illa del tresor. InHabitants

Teatre | Familiar

informació obra


Sinopsi:

Fa molts anys, va existir un temible pirata que va aconseguir el més gran dels tresors…Avui, només queden alguns membres de la seva tripulació, que busquen desesperadament alguna pista que els apropi al valuós or.

“L’illa del tresor” és la història d’aquests pirates i del Jim, un jove que ajuda a la seva mare a portar una vella taberna i que es veurà immers en una aventura plena de pirates, vaixells i illes desertes.

En aquest viatge, haurà de reconèixer el bé i enfrontar-se al mal. Descobrir el que són realment els tresors i arriscar-se a la pregunta si els malvats tenen dret al perdó.

“L’Illa del tresor” és la mare de les novel·les de pirates en el sentit que planteja l’aventura més gran, genuïna i original d’aquest subgènere literari. En aquesta adaptació teatral, volem que nens, joves i adults es contagiïn de l’esperit aventurer de Jim Hawkins, el protagonista de la nostra història. Transmetre la idea que les aventures ens ajuden a créixer. Que potser són un camí dolorós, però que no podem evitar viure.

InHabitants som el Miquel, la Marta, la Sofia, l’Erik i el Quim, un grup de 5 artistes especialitzats en la interpretació i la creació d’arts escèniques d’entre 24 i 27 anys, que neix el 2018 a Lleida. La companyia es crea com a espai de joc i experimentació entre els 5 membres durant la seva formació professional en Tècniques d’Actuació Teatral (en el CFGS de Lleida) i acaba convertint-se en un projecte de vida.

InHabitants pretenem la creació d’espectacles d’alta qualitat artística per a tots els públics amb un missatge crític sobre la societat actual. En els nostres espectacles es combinen disciplines artístiques com la interpretació, el cant, música en directe, teatre físic i d’objectes. L’objectiu primordial és que l’espectador/a abandoni el teatre amb una reflexió, havent gaudit i amb un bri d’esperança.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L'Illa del tresor. InHabitants

03/11/2024

Divertida peripècia de pirates

per Jordi Bordes

En una novel·la d'aventures tothom vol ser el protagonista. El clàssic de L'illa del tresor juga amb uns girs ben teatrals que, en fer que els intèrprets tripliquin els personatges, es converteix en un joc constant a l'escena. És d'una fantasia ben compatible en el joc imaginari de la canalla i també amb el divertit surrealisme parateatral que enriola els adults. D'entrada, una troballa ben suggerent feta pels entusiastes dels InHabitants.

Aparentment, juguen en un escenari buit. Però, com a bons pirates, amaguen veritables sorpreses sota terra. De la mateixa manera, el vestuari es regira per mostrar rols diferents. Llueix sobretot quan el canvi es fa davant de públic. En la seva divertida peripècia canten, toquen en directe i, sobretot, es barallen a cops d'espasa i beuen didalets de rom. Els actors, com la canalla, es diverteixen en l'excés, tot voltant per l'illa del Tresor, prucurant escapar-se del brancatge del bosc. La veritat és que, com els pares impacients en una funció de menjador en una escena que s'encalla innecessàriament, la peça insisteix en un excés de girs, que una adaptació pragmàtica escurçaria. També és cert que l'aventura no vol entendre de conflictes psicològics o de monòlegs interiors. En part, repeteix la hipèrbole de Pirats: els joglars flotant (2007), com també la tranfromarien al Viatge a l'illa del tresor dels d'Encar farem salat (2015).

L peça ésprou entretingda i la canalla que li deia als pares a la fila del darrera que volia veure una princesa al muntatge, no els hi va pas recriminar res. L'acció és trepidant i els gags (com les converses amb el pobre lloro mig desplumat són molt còmiques). Les morts per duel s'amunteguen i van més enlà de la maledicció de la taca negra. Tot és un divertit aiguabarreig amb picades d'ullet i sorpreses que distreuen el públic amb eficàcia.