Viatge a l'illa del tresor

Teatre | Familiar

informació obra


Adaptació:
Marta Rosell Prim
Direcció:
Marta Rosell Prim
Intèrprets:
Marta Rosell, Jordi Huete, Robert Riu, Sergi Torrelles
Composició musical:
Robert Riu (Puça)
Escenografia:
Sergi Torrelles
Vestuari:
Marta Rosell
Il·luminació:
Miki Arbizu
Producció:
Encara Farem Salat, S.L
Companyia:
Aflel
Autoria:
Catalina Florit
Sinopsi:

En Robert Louis Stevenson i el seu fill Lloyd es retroben amb dos germans molt peculiars: en Ben "el Mut", amant de la música, i en Bill, un mariner retirat amb un passatemps ben especial: els titelles. Aquesta és la guspira que encén la imaginació d’Stevenson per explicar-nos, amb ajuda del seu fill i els dos germans, aquest gran clàssic de la literatura que és ‘L’Illa del Tresor’. Un viatge a la recerca d’un tresor enterrat, on el joc i la imaginació ens transportaran a un món ple d’aventures, pirates, amistats i traïcions.

Edat recomanada: 6-9 anys

Crítica: Viatge a l'illa del tresor

18/04/2015

Divertida adaptació del clàssic de Robert Louis Stevenson, sense pretensions

per Jordi Bordes

El muntatge garanteix aventura, un punt d'humor i molta complicitat amb els espectadors. És molt agradable veure què bé que s'ho passen els mateixos manipuladors amb les seves titelles. Són aparicions estel·lars el lloro del capità pirata malvat Flint o el dissortat pirata abandonat a la platja, amb una follia còmica, gens atormentada. La novel·la passa ràpida, com un vendaval, pels principals moments de la novel·la. I quan s'ha de resoldre un embolic argumental es resol de forma directa: un dels mani0uladors assumeix e paper de narrador i ho explica resumit al públic. 

L’espai escènic es desmunta davant del públic, transformant-se cada peça en diferents elements, en cada escena. També és atractiva la intervenció d'un músic tocant el piano en directe en quasi tots els passatges. Tota una aventura, sense moure’s de la butaca. El recurs dels pirates és freqüent per al públic famliar. Dos exemples ben gràfics: "Pirates del Carib" al cinema o “Pirats, els joglars flotant” d’Únics Poduccions. Hi ha joc entre el manipulador i els titelles. Perquè es converteixen puntualment en narradors, veus dels personatges i també personatges de carn i ossos. Bàsicament, una peça fresca pensada per a disfrutar i sense cap altre objectiu que el de divertir. Els manipuladors fan de nens, símplement.


Trivial