L’Y – Ànsia per volar

Circ

informació obra


Sinopsi:

Vola lluny sense vertigen, tu que pots.

Torna

i porta’m amb tu allà on mai no he anat.

Retorna.

Fem volar les mirades d’aquells que no ens coneixen però que volen fer el que fem perquè un dia també ho van somiar. I varen despertar amb un dubte tan real que en posar-se drets ho van provar. Però es van rendir davant l’impossible, per sort, perquè si ho haguessin intentat, si ho haguessin aconseguit, ni tu ni jo seríem aquí.

Vola, ben lluny, que el teu vol és el meu.

I torna, que l’espectacle ha començat.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: L’Y – Ànsia per volar

20/05/2022

Compartir un vol imaginari, preciós i espectacular

per Jordi Bordes

Tot i la seva joventut, Yldor Llach és gat vell en saber fer-se seu el públic. Practica un exercici complet en el què vas intercal·lant la bicicleta acrobàtica, amb la roda Cyr, la participació del públic, el malabarisme amb una roda i, fins i tot, un joc màgic de boomerang. Construeix un viatge que va encadenant, sempre amb la complicitat del públic, i que parla del somni de volar salpebrat amb referències a El petit príncep. En aquest sentit, la seva roda Cyr és especial perquè hi té una mena de vel que la cobreix i que, si ell s'hi queda a sota, pot simular el dibuix del barret/ o serp que s'ha empassat un elefant. tot començ+a quan doma la bicicleta, com si fos un cavall pura sang. L'aconsegueix anar escorçant la corda per acabar acaronant-la. Una operació similar a la que fa amb el públic, que se l'acaba posant a la butxaca.

En realitat, Yldor Llach demana una relació constant amb cada espectador. Busca una amistat amb qui compartir somnis i aventures. Per moments, la seva indumentària distòpica (com si un braç articulat completés el seu cos) el fa un punt extravagant, però el que acaba dominant és la mirada de complicitat i el somriure de qui vol agradar l'altre. Al final, quest "altre" pren forma de ninot, una mena de titella que, fins i tot prendrà forma de boomerang i que el possibiltiarà volar. Perquè si vola el seu amic, és com si ho fes ell mateix. En un exercici d'equilibri i fortalesa, tant imprescindible és el que fa el salt mortal com els que el propulsa des de la potència de la banquina.