La bella dorment

Familiar

informació obra


Intèrprets:
Cristina Esteve, Albert Doz
Il·luminació:
Jaume Gómez
So:
Jaume Gómez
Escenografia:
Lluna Plena
Direcció:
Joan Guaski, Roc Esquius
Companyia:
Guasch Teatre
Autoria:
Roc Esquius
Sinopsi:

La princesa Aurora ha nascut, al regne hi ha molta alegria i es prepara una gran festa; tothom està convidat a celebrar-ho: el poble, la fada Panxeta, els reis d’altres regnes, tothom és benvingut. Però la malvada bruixa Pèrfida no. Per venjança maleeix a la princesa i la condemna a ser la seva esclava el dia que faci la majoria d’edat. Per evitar que la princesa caigui en el poder del malefici, el seu pare, el rei Aram, farà que l’amaguin a la casa d’una ermitana. Així en el més secret del llocs aconseguiran salvar a l’Aurora.

Ella és una noia bonica, alegra, divertida; coneix un noi, un jove agradable, simpàtic i de sentiments nobles, i els dos s’enamoren. Per evitar que ningú s’enfadi decideixen veure’s en secret i en una d’aquestes trobades Pèrfida els descobreix i aconsegueix emportar-se a l’Aurora.

Podrà el seu enamorat rescatar-la? El rei i tots els seus súbdits tindran prou poder per anar a buscar-la?

Crítica: La bella dorment

29/02/2016

Dorment però amb ritme

per Víctor Giralt

Enèsima adaptació d’un conte clàssic en clau de musical i amb relectura de guió. La tònica que domina des de fa uns anys en la producció d’espectacles familiars i la que sembla funcionar als programadors de les sales.

‘La bella dorment’ de la companyia Dreams té com a actiu principal una efectiva banda sonora amb música de Manu Guix (el nostre  compositor ubic ) i ocurrents lletres de Roser Contreras. Al meu parer, brilla sobretot en les parts corals i les que interpreta Ariadna Suñé com a solista.

També Contreras és la responsable d’haver reescrit el conte per donar més dinamisme i comicitat a l’espectacle, essent la primera empresa–a tenor de la resposta de la sala el dia que vaig veure la funció-, més reeixida que la segona. En relació al ritme de la proposta mereix una menció especial l’escenografia, hàbilment dissenyada per permetre uns canvis de decorat sorprenentment ràpids. Contribueixen també a la perfecta ambientació un vestuari elaborat i una il·luminació eficaç. Factura més que correcta i millors resultats com a musical que vehiculant el gag.