La casa flotant

Familiar | Òpera

informació obra


Autoria:
Joaquín Casanova , Elisa Ramos
Companyia:
La Maquiné
Direcció:
Joaquín Casanova
Escenografia:
Joaquín Casanova
Il·luminació:
Joaquín Casanova
Composició musical:
Xavier Montsalvatge, Claude Debussy, José López Montes (adaptació musical)
Intèrprets:
Elisa Ramos, Lola Martín, Ana Puerta, José Rodríeguez, José López Montes (piano)
Coreografia:
Producció:
Festival de Música y Danza de Granada, La Sala, Imaginart
Sinopsi:

Adaptació laica del text bíblic de L'Arca de Noè. Succeeix en una societat futura, en què fa temps que no plou i és un peix de mil colors adverteix a la petita Noè que construeixi una gran barca i aculli una parella d'animals de cada espècie. Noè veurà, després de la pluja de 40 dies i 40 nits el seu primer Arc de Sant Martí. La música de Xavier Montsalvatge ambienta l'acció. Tot i que hi apareix la composició "L'Arca de Noè", també s'interpreten altres partitures seves com "Tres impromptus", "Quatre diàlegs amb el piano", En la muerte de Ravel", "Don Perimplín", "Bressoleig", Alborada en Aurinx" i "Improviso epilogat".

Crítica: La casa flotant

09/05/2013

Sense Títol (Crítica amb títol a la web, importada de l'antiga base de dades)

per Jordi Bordes

Bon treball de titelles negres. Els manipuladors, ben tapats pel vestuari i la il·luminació logren fer vreure nedar i volar peixos, animals i tempesta. La història és molt senzilla, inspirada en el relat bíblic de L'Arca de noé. La interpretaciño de la narradoram, amb un català voluntariós és d'agrair. Sense paraules, Elisa Ramos (Noè) és molt entenedora. La música és incidental, ambienta i acompanya. Descriu els passatges. Però veure com un pianista acompanya l'acció en directe és un privilegi per a un espectacle familiar. La companyia La Maquiné resol molt bé tota la manipulació d'objectes així com la creació d'espais i situacions amb els diferents elements escènics (com una terra inclinat que dóna per sorpreses de llum zenitals (diablas) i tambér per a unes ombres que imprimeixen tridimensionalitat als passatges. La canalla d'a partir de 4 anys, bira amb la situació dels animals, que es distreuen, a voltes, per pujar a l'arca. Un tema, per cert, sospitosament molt tocat en teatre familiar: és el cas de A l'arca, a les vuit (T. Alta 2009) o Càsting (Poliorama).