La casa perduda

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Andreu Martínez, Magda Puig, Pep Pascual
Escenografia:
Adrià Pinar
Composició musical:
Pep Pascual
Vestuari:
Rosa Lugo
Il·luminació:
Xavier Amat
Autoria:
Davel Puente Hoces
Direcció:
Davel Puente Hoces
Sinopsi:

Dan viu en una petita casa al mig d’una serralada fent de guardià del bon temps. Però un matí, un fet inesperat s’emporta casa seva i en Dan ho perd tot. A contracor, començarà un llarg viatge cap a terres llunyanes i desconegudes, resseguint les passes d’altres que ja van marxar, on buscarà un nou lloc on viure.

La Cia. Teatre de l’Aurora presenta ‘La casa perduda’, un fascinant espectacle per a tots els públics de gran riquesa visual i musical.


Crítica: La casa perduda

18/04/2018

El viatge sense rumb

per Iolanda G. Madariaga

Aquesta és la segona producció de la Cia. Teatre de l’Aurora per a públic familiar després de l’èxit d’El Compte Arnau. L’espectacle, estrenat el maig del 2017, aborda el tema de les migracions humanes des d’un relat en forma de conte. En Dan viu en un poble “a l’altre costat del món”. En les antípodes, la gent viu sense massa dificultats fins que, un fenomen inesperat, s’emporta les cases. Els vilatans han de marxar però en Dan no apareix. En Dan es troba que ha d’emprendre el viatge tot sol. El relat ha variat sensiblement des de la seva estrena: ara el protagonista no és fabricant de núvols però, en essència, no ha canviat. El que interessa és el viatge i les dificultats que aquest comporta. El protagonista, del que es destaca tothora la seva soledat, és per moments un titella o un cap gros, en un joc de perspectives interessant. També és molt interessant l’ús de plàstics en l’escenografia. La música original de Pep Pascual va més enllà de crear un espai sonor per puntuar l’espectacle amb autèntica eficàcia. Hi ha personatges creats i interpretats amb molt enginy. La casa perduda posa en funcionament un munt de recursos plàstics que acompanyats de una acurada il·luminació donen uns resultats notables. Tot i que la dramatúrgia resta encara en el terreny de les bones intencions.