La dona sense atributs

informació obra



Companyia:
Companyía Ferroviaria
Autor:
Carles Cortés
Dramatúrgia:
Carles Cortés , Paco Macià
Direcció:
Paco Macià
Intèrprets:
Eloísa Azorín
Il·luminació:
Joaquín Hernández
Sinopsi:

Després Sara és una dona que vol canviar la seva vida. Deixa el seu prestigiós i remunerat treball coma intèrpret per a engrescar-se amb projectes més creatius. Un dia llegint un periòdic troba un anunci suggeridor davant el qual no es pot resistir; Ismael, un jove de 20 anys s'ofereix per fer massatges. S'inicia així una relació compulsiva i absorbent, una baixada als inferns més innats de l'ésser humà, el detonador que fa sorgir un món ocult i no resolt.

L'adaptació dramàtica de la novel·la del mateix nom ens ha permés desenvolupar l'acció amb un sol personatge, Sara, que ens explica aquesta complexa història en un temps present i passat a través de suggeridores paraules plenes d'erotisme i violència. Serem testimonis d'un viatge iniciàtic a la vora del precipici on el plaer i el dolor es donen la mà

Crítica: La dona sense atributs

20/09/2014

Un espectacle dur, pertorbador, que ens mostra la cara més sàdica de l'atracció amorosa.

per Manuel Pérez i Muñoz

El descens a l'abisme d'una dona madura per mitjà d'una relació destructiva amb un jove prostitut, aquest és l'argument de 'La dona sense atributs', adaptació de la novel·la de Carles Cortés qui signa junt al director Paco Macià el text d'un muntatge que se'ns presenta en clau de monòleg. Eloísa Azorín posa veu i sensualitat, condueix el pols d'una narració que passa de la passió eròtica al masoquisme anihilador. Molts pocs elements escènics basteixen de precisió una proposta que va a l'essència del conflicte, al procés de devastació de la protagonista. L'atmosfera de l'habitatge central passa de l'intimisme a la claustrofòbia de la presó sentimental gràcies a un encaix de llums ben travat, també a l'ús ponderat de projeccions i música. Un espectacle, en definitiva, dur, pertorbador, que ens mostra la cara més sàdica de l'atracció amorosa tot deixant-nos un regust amarg de passejada per l'infern.