La extraña pareja

Teatre

informació obra


Autoria:
Neil Simon
Direcció:
Àngel Alonso
Intèrprets:
Joan Pera, Antonio Dechent, Enric Boixadera, Enric Llort, Rafa Cruz, Marta Domingo, Cristina Solà
Escenografia:
Pere Bohigas
Vestuari:
Míriam Compte
Il·luminació:
Robert Garriga
Caracterització:
Toni Santos
Producció:
Focus, Olympia Metropolitana, Nearco Producciones
Sinopsi:

Félix és un home de mitjana edat, meticulós i obsessionat amb l’ordre i la neteja, que és expulsat de la llar familiar per la seva esposa. Davant aquesta situació a Félix no li queda altra opció que recórrer al seu amic Oscar, perquè li permeti compartir el seu apartament. El problema arriba quan Félix descobreix que el caràcter de l’Oscar és diametralment oposat al seu, doncs es tracta d’un tipus despreocupat i tronera. La convivència no serà senzilla en absolut.

Crítica: La extraña pareja

05/10/2014

Substituir Paco Morán en aquesta nova temporada era un risc

per Andreu Sotorra

L'escriptor, dramaturg i guionista Neil Simon (Nova York, 4 juliol 1927) diu que va imprimir aproximadament uns 250 gags en el transcurs de la trama de 'La extraña pareja' ('The Odd Couple'), un dels èxits històrics de Broadway, portat al cinema per Gene Sacks, el 1968, amb la parella Jack Lemmon i Walter Matthau. Si fem comptes, surt aproximadament a 2 gags per cada minut, tenint en compte que l'obra teatral, almenys en la versió actual, supera les dues hores. És per això, esclar, que el públic incondicional i abocat a la broma que se'ls proposa, quan engega a riure, ja no s'atura perquè el ritme gagístic de l'obra no li dóna temps a fer cap pausa.

Quan el desaparegut Paco Morán i la seva parella artística inseparable, Joan Pera, van tancar, en una festa especial al Palau Sant Jordi, cinc anys de representacions de 'La extraña pareja', que va omplir el teatre des del 1994 al 1999, ho feien amb un rècord de més d'un milió cent mil espectadors (exactament 1.123.797 segons les dades de la companyia).

A vint anys vista, pretendre aconseguir la mateixa xifra d'espectadors sembla impensable. Els temps han canviat. El que no ha canviat és el fons de la comèdia de Neil Simon i malgrat que els espectadors repetidors tinguin vint anys més o els que hi entren de nou els acabin de complir, l'humor de la parella domèstica en clau masculina provoca les mateixes reaccions que aleshores.

Substituir Paco Morán en aquesta nova temporada era un risc que l'elecció de l'actor Antonio Dechent (Sevilla, 1960), veterà del cinema i la televisió, ha salvat amb bona nota. Si bé el seu personatge, Óscar, no té ben bé el mateix perfil que li va atorgar Paco Moran —que era un actor per naturalesa d'aparença de caràcter més aviat estricte i seriós—, Antonio Dechent li ha donat una empremta de personatge encara més desendreçat, fet a la seva, desmenjadot i un pèl poca-solta, que contrasta amb el zel netejador del ploramiques Fèlix, el personatge de Joan Pera, que també en aquesta nova versió accepta, amb menys dramatisme que abans, que Òscar l'acabi foragitant del pis on l'havia admès en el moment del trencament amb la seva estimada Montserrat. (...)