La fin demain

Circ

informació obra


Intèrprets:
Enric Petit, Rubén Martínez, Gisela Segatti
Sinopsi:

Equipats amb una taula de fusta i un corró, dos personatges perduts nàufrags a la platja de la seva imaginació, es troben, es coneixen entre si i guanyen confiança ... Un joc amistós que trasllada l’equilibri precari a l’hora d’explorar les possibilitats del seu entorn. La complicitat i sinceritat són els ingredients d'aquesta empresa emocionant i optimista que busquen un compromís comú. La fin demain és una crida a la usabilitat, la creativitat i la simplicitat. 

Crítica: La fin demain

13/05/2017

Una fàbula sobre la complicitat

per Clàudia Brufau

Podríem trobar-nos en un indret semidesèrtic, enmig d’una platja, un noi construeix un ninot amb un tub de fusta i unes branques sobre una planxa rectangular de fusta. Ell és molt formal. En aquest paratge perdut entra una noia, un pèl entremaliada, qui amb un tres i no res desmonta el que ell ha construït amb molta cura.

La fin demain de la cia. Zirkus Morsa (Alemanya) és una fàbula sobre la complicitat de dos nàufrags que es revela en cada gest de Rosa Wilm i Moritz Böhm (ella i ell), i el tub i la planxa (els dos artistes inanimats). Tots quatre s’embarquen en un sens fi d’aventures/coreografies acrobàtiques teixides amb delicadesa i harmonia. Juganers i persistents. En una part, ella s’aguanta amb el cos doblegat sobre les cames, mentre ell inclina la planxa cap amunt. O bé, en un altre moment, fan una torre amb el tub entre els dos. Al llarg de la peça la confiança entre els dos creix i els equilibris són més desafiants. Ell es deixa anar, i ella es torna més atenta amb ell. Trobar l’equilibri junts és l’objectiu i pel camí un tub i una planxa desencadenen les ocurrències més imaginatives.

L’espectacle és una delícia, amb un bon ritme i unes dinàmiques ben construïdes. Tanmateix, el disseny de llums o bé les limitacions tècniques de la sala (el Teatre Bravium, no deu ser dels més ben equipats) no acaben d’enlairar la poesia de la peça, i el muntatge musical sovint resulta massa mecànic. Ara bé, si La fin demain torna a naufragar per terres catalanes, no ho dubteu: aneu-hi. Us quedareu amb la boca ben oberta i quan aconseguiu tancar-la, somriureu.