La gavina. Teatre Akadèmia

Teatre

informació obra


Traducció:
Nina Avrova
Direcció:
Boris Rotenstein
Il·luminació:
Rubèn Taltavull
Escenografia:
Ricard Prat i Coll
Vestuari:
Ricard Prat i Coll
Caracterització:
Núria Llunell
Intèrprets:
Enka Alonso, Núria Casas, Sergi Mateu, Mercè Managuerra, Josep Minguell, Marta Olivella, Sergi Pons, Pol Queralt, Mingo Ràfols, Jordi Robles, Albert Triola, Neus Umbert
Autoria:
Hélder Costa, Narcís Comadira
Sinopsi:

El tema central de La gavina gira entorn les diferents postures davant l'acte creatiu i l'actitud de l'home com a subjecte d'aquesta creació. Els personatges de l'obra, escrits fa més d'un segle, donen vida a sentiments com la insatisfacció, l'amor no correspost, la solitud, el temor a la vellesa... sentiments que segueixen sent d'una actualitat aclaparadora. Personatges incapaços de comunicar-se entre ells i sense voluntat de canviar una societat errònia ni el fracàs espiritual en el qual viuen. 

Crítica: La gavina. Teatre Akadèmia

24/05/2015

Un Txékhov d'artesania

per César López Rosell

Un part tan laboriós com fructífer. Nou mesos ha trigat Borís Rotenstein a crear aquesta artesana producció del Teatre Akademia de La gavina de Txékhov. El muntatge, cuinat a foc lent per aquest director rus establert a Barcelona, ha aconseguit resultats sorprenents amb la combinació de veterans i joves intèrprets locals. El seu ha sigut un treball d’orfebreria teatral propi de qui coneix no només l’obra sinó també la subtrama que hi ha darrere del text. 

 Rotenstein ha aconseguit, amb el work in progress del seu procés creatiu, que tots els components del repartiment s’hagin ficat a fons en la complexa psicologia dels seus rols. En el seu esforç per transmetre l’essència de la integritat del relat, ha cuidat fins a l’extrem els gestos i l’ús dels silencis i les paraules. El minuciós detallisme, que arriba fins i tot a l’excés, fa que la funció es prolongui, amb descans inclòs, fins a les tres hores i mitja. Però l’espectador acaba atrapat per la força de la narració i les creïbles interpretacions. 

 Aquesta aproximació en clau de comèdia tràgica al costat humà de la creació artística barrejat amb la desesperançada mirada sobre l’amor i la soledat transcorre en el clima hipnòtic que transmeten els magníficament dibuixats protagonistes. És un Txékhov a la russa pletòric de contemporaneïtat. En un afany d’alleujar el tancament del públic dins de la sala durant tanta estona, el primer acte es desenvolupa a l’exterior amb el molest soroll del trànsit de fons. Però ni això altera els resultats d’aquesta funció. 

 Enka Alonso enlluerna amb una magnètica Nina. Jordi Robles esbossa amb precisió la permanent angoixa del jove dramaturg Treplev, etern enamorat de Nina. Un sòlida Mercè Managuerra encarna la vanitosa diva i descuidada mare de Treplev, que només viu pendent del seu ego i de l’amor de l’escriptor Trigorin (un gran Albert Triola). Neus Umbert compon una misteriosa i depressiva Maixa, mentre que Sergi Mateu (doctor Dorn), Josep Minguell (Sorin) i Mingo Ràfols (Xamraev) brillen, juntament amb la resta del repartiment, en aquesta completa versió d’una de les grans obres de Txékhov. No us la perdeu.