Espectacle inaugural de teatre de carrer, amb música en viu, produït per FiraTàrrega. La ira dels peixos planteja l’enfrontament entre dues cultures, una representada pels residents d'un vaixell que viuen de la recollida d'escombraries del mar i l'altra pels visitants, que arriben per conèixer les particulars condicions de vida i els costums dels anomenats "homes peixos". Una història que parla sobre la diversitat i la resistència cultural. Una reflexió sobre com els estats totalitaris, els interessos econòmics i les ideologies afins a la mundialització estenen el seu domini territorial i amenacen la pervivència de les cultures minoritàries. Una proposta que convida el públic a viatjar pels espais de la identitat personal i col·lectiva i a recuperar un espai de llibertat que ens permeti somiar en la germanor entre tots els pobles del nostre planeta.
(La ira dels peixos forma part del programa d’actes commemoratius del Tricentenari dels fets de 1714, impulsat per la Generalitat de Catalunya).
A una
illa habitada per un petit clan, arriba un vaixell amb un grup de persones. La
trobada és motiu d'alegria i de celebració per ambdues parts. Els dos grups
conviuen plàcidament fins que una tempesta comença a minar l'esperit de
col·laboració que havia animat la convivència. La religió, com a sublimació de l'expressió cultural, esdevé l'element que marca les diferències culturals entre els dos pobles. Apareix l'enfrontament: les
ànsies de domini dels visitants respecte els primers pobladors destrueixen el pacífic veïnatge. La lluita entre els dos clans s'acarnissa amb els elements més
dèbils i s'endu qualsevol rastre d'amor entre ells. El tòpic "Capuletos versus Montescos" es fa present. El senzill plantejament dramàtic
d'Ignacio Achurra, director artístic i guionista de l'espectacle, respon a les
necessitats d'un macro-espectacle de carrer. Personatges clarament definits
pels seus signes externs (vestuari, caracterització, etc.), moviments
coreogràfics grans sense massa complexitat, i una especial atenció als efectes
lumínics i sonors que són els que més contribueixen a la plasticitat de
l'espectacle. El foc, el fum, la pluja de paperets de colors, el vaixell que es
desplaça entre el públic -convenientment il·luminats- i la música interpretada en
directe per una petita però potent banda de tres músics, són els elements claus d'aquest
espectacle. Un espectacle que aposta, malgrat fer servir una sofisticada
tecnologia, per donar una imatge artesana a força d'utilitzar tot de
"deixalles" reciclades per construir els elements escenogràfics i
d'atrezzo. No podria ser d'altra manera: el líder dels "visitants"
-en la seva única al·locució textual- acusa als primers habitants de l'illa de
pertànyer a un món de deixalles. Una intervenció del tot innecessària que
trenca la dinàmica del text visual/sonor, i anticipa la participació d'unes
forces tel·lúriques: "els peixos". Aquests personatges -d'una gran
efectivitat plàstica-, posen el punt final (amb sorpresa afegida) a un
espectacle ben construït i interpretat però de plantejament pla i lineal.