La Jana i els 3 ossos és una versió del conte popular La Rínxols d'Or; un muntatge adreçat als més menuts. El marc escenogràfic ens evoca una botigueta on es despatxen contes i on els titelles esdevenen joguines a mans dels seus manipuladors, que basteixen la narració servint-se alhora de les cançons i de les ombres, tot conreant el clima màgic i tendre que tenen aquestes històries per als infants d'arreu.
Una adaptació del conte clàssic La Rínxols d’Or (atenció spoiler per refrescar la memòria): la nena que es troba amb una caseta al mig del bosc, decideix entrar-hi i tasta les sopes, s’asseu a les cadires i s’estira als llits del pare, la mare i el fill os fins que aquests tornen i, oh sorpresa, se la troben dormint.
Certament la història no es troba en el podi de les narracions populars més contades i escenificades –té per davant les inabastables Caputxeta vermella, la Rateta presumida, els Tres Porquets, etc.–, però bé ocupa les posicions més destacades. L’hem vist –amb les pertinents concessions– de la mà de L’Estaquirot Teatre (‘Els tres ossos’), Teatre Imaginari (‘Un somni és’), Binixiflat (‘Rita, la Rínxols i els tres ossos’), etc. i també del Centre de Titelles de Lleida, que ha recuperat l’espectacle 25 anys després de la seva creació.
La reposició se cenyeix, per tècnica i estètica, a la característica factoria de “lo Centre”, amb una treballada escenografia i titelles de fusta, cançons participatives i, d’ençà d’uns anys, amb la interpretació en llengua de signes. El muntatge incorpora també les ombres i, pel que fa a la versió, modifica lleugerament el relat afegint-hi la intervenció dels pares de la Jana, que l’aniran a buscar i, com que s’entendran tant amb la família os, acabaran compartint uns dies plegats.
Només dos titellaires donen vida als fins a 7 personatges que apareixen a escena, modulant les veus i l’escenografia dinàmicament per passar de casa de la Jana al bosc i a la caseta dels ossos, un dúplex amb menjador a la planta baixa i habitacions al pis de dalt que promet un entorn idíl·lic.
Una proposta tendra i blanquíssima per a nens i nenes ben petits –recomanada d’1 a 4 anys– i els acompanyants disposats a gaudir de la repetició de les accions, la melodia coreografiada i el conte ja sabut. Més infantil que familiar, però de totes totes, un tret segur. L’avalen la tradició, la trajectòria i la qualitat de la companyia. Si en voleu més, anoteu-vos també: ‘En Patufet’, ‘Kissu’, ‘El petit elefant’ i ‘Xim’. La producció és extensa.