La LolaBalla

Dansa | Familiar

informació obra


Companyia:
La Mandarina
Autoria:
Toni Closa
Direcció:
Toni Closa
Text:
Toni Closa
Coreografia:
Carme Solà
Intèrprets:
Eneritz Zeberio/Marta Hervás, Carme Solà, veu Lola: (Íngrid Domingo)
Vídeo:
Emma Schmid
Vestuari:
Marta Porta
Sinopsi:

Un espectacle de dansa interactiu on els nens i nenes miren i ballen de la mà de la Lola, un personatge virtual que els proposa un viatge pel seu dia a dia, amb accions quotidianes i jocs relacionats amb la dansa que podran representar en el seu entorn habitual 

Crítica: La LolaBalla

19/10/2013

M'agrada ballar!

per Josep Maria Viaplana

Dues ballarines i un espai blanc, amb una pantalla de fons, on es projecta, en diferents episodis, la historia de la Lola,una nena que es lleva pel matí i surt a passejar, trobant-se les flors, les formigues, els ocells i els núvols. Aquests episodis s’intercal·len amb números senzills de dansa de les ballarines, que de seguida conviden a uns quants dels petits espectadors a sortir i ballar també amb elles. La història de la Lola és molt tendra i adient per a aquestes edats (parlaríem entre 4-7 anys) en forma de cinema d’animació, amb uns dibuixos originals, que compten amb una versió en llibre, que ens explica la història sencera, amb uns textos poètics, en forma de quartetes.
Així, anem veient com diferents grupets d’infants entren en el joc que se’ls proposa, i miren d’aprendre’s els diferents passos de ball, tot imitant les ballarines.
En un parell de moments, una càmera zenital superposa la imatge dels dibuixos animats amb els nens i ballarines pel terra de l’escenari, amb un resultat visual molt curiós, recordant una mica els espectacles de la cia. italiana TPO.
Només un parell de peròs: és un espectacle per a pocs espectadors, ja que poden passar per l’escenari uns 30-35 nens durant tot l’espectacle. L’altre objecció seria que com a espectadors rebem més imputs del vídeo (molt ben fet) i els nens evolucionant i mirant de seguir les ballarines, però poc d’aquestes, ja que en realitat és una mena de ‘taller obert’ o ‘taller-espectacle’, més que un espectacle en sí mateix.  Tanmateix són excel·lents professionals, i saben molt bé com organitzar els ‘ballarins espontanis’ que són part imprescindible de la proposta, ja que sense ells no hi ha espectacle. Cal dir que els espectadors el segueixen molt atents, i alguns programadors van mostrar molt d’interès en l’espectacle, que com abans comentava, és adient per a espais petits i audiències poc nombroses.

Vist a FETEN 2013 (en castellà)