La maternitat d'Elna

informació obra



Direcció:
Josep Galindo
Intèrprets:
Rosa Galindo
Músics:
Francisco Piccinno (piano)
Companyia:
Teatro de los Sentidos
Autor:
Enrique Vargas
Sinopsi:

Aquests dies de confinament no hi ha teatre. Amb l'objectiu de reconfortar i acompanyar aquests dies de soledat i estranyes, moltes companyies que han penjat vídeos dels seus muntatges. Recomana, sensible a la iniciativa desinteressada dels artistes, els ordena a través del web.  

Podreu accedir a les gravacions clicant aquí (disponible de 17h a 23:30h del 25 al 27 de març)

La Maternitat d’Elna parla d’uns fets històrics que tenen lloc al final de la Guerra Civil. A mesura que l’exèrcit republicà es retira davant de l’última embranzida de l’exèrcit franquista, comença l’exili de centenars de milers de persones.

El moment més greu es produeix el gener de 1939, quan gairebé mig milió de persones van fugir a França. És així com comença, per a molts, el drama de l’exili, inhumana tragèdia col·lectiva que s’evidencia en els camps de concentració francesos com el d’Argelers.

La maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners,menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut
dels camps de refugiats francesos.

Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat en uns nadons innocents nascuts en una circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre els homes. L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe, nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius).

Crítica: La maternitat d'Elna

27/11/2014

Fer de la crua memòria una peça per a l'avui, inesborrable

per Jordi Bordes

Es pot mantenir un diàleg entre l'emoció i la memòria. Una bona mostra és aquest treball, que ara Rosa Galindo recupera. Escoltar com canta acompanyada al piano ja pagaria la pena anar-hi però olorar la qualitat del material (d'emocions personals) fa que es converteixi en una peça d'alt voltatge emocional.  

L'enllaç a Youtube no està disponible.