La mel

Teatre

informació obra


Direcció:
Miquel Górriz, Xicu Masó, Jumon Erra
Intèrprets:
Xicu Masó
Ajudantia de direcció:
Anna Maria Ricart
Escenografia:
Enric Romaní , Maria Albadalejo
Il·luminació:
Agustí Viladomat
Vestuari:
Enric Romaní , Maria Albadalejo
Autoria:
Jumon Erra
Sinopsi:

"La Mel" és la narració d'un home que, després de 70 anys d'intensa vida, torna al seu poble natal on només queden nou veïns, que es converteixen en els protagonistes dels seus relats, fets de poesia.

Xicu Masó posa veu i cos en aquest espectacle a la poesia de Tonino Guerra, poeta i narrador italià que coneixem com a coautor de guions tan cèlebres com el de la pel·lícula de Federico Fellini "Amarcord". 

Crítica: La mel

22/10/2015

Tonino Guerra, de nou, després de Jesús Moncada

per Jordi Bordes

Xicu Masó va estrenar, al 2005, "La mel" al Temporada Alta. No va tenir temps ni oportunitat de donar-li més vida, tot i que ell en vaquedar enamorat. Quan ha tingut oportunitat, ha decidit aixecar-la denou. "La mel" narra oralment els quadres que el guionista de Fellini, Tonino guerra, va escriure en tornar ja gran al seu poble de la infància. El temps zimbreja com les fulles quan cauen a terra. La pressa és relativa. L'acció, també.

Xicu Masó és un mestre en el teatre de les petites coses, de les insignificants (aparentment) converses. De fet, només cal recordar els treballs que faria, més tard, a partir dels contes de Jesús Moncada: "L'aigua" (Sala Muntaner, 2007) i "Mequinensa" (TNC, 2012). Hi ha un punt de nostàlgia al blanc i negre, al passat que ja no tornarà, a l'habilitat d'explicar-se històries increïbles (sovint carregades de la fantasia de la contrada) com ho fan els dramaturgs irlandesos,  habituals dels pubs. A "La mel", però, els quadres dissenyen un paisatge estàtic, no hi ha, pràcticament acció. La música ajuda a saltar d'un espai a l'altre. I també les intervencions de Xicu Masó com a actor que hi té alguna csa a dir, al racó de la taula, fora d'escenari. Van bé per trencar el ritme però seria molt més agraït si Masó a més de dirigir-se al públic també ho fes a un music que interpretés els temes que evoquen a aquella Romanya italiana...