La mirada del otro

Teatre

informació obra


Intèrprets:
Pablo Rodríguez, María San Miguel
Dramatúrgia:
María San Miguel, Chani Martín
Ajudantia de direcció:
Javier Galán
Escenografia:
Karmen Abasta
Il·luminació:
Raúl Romo (Wensy)
Vestuari:
Susana Moreno
Composició musical:
Jorge Arribas
Producció:
Proyecto 43.2
Autoria:
Sílvia Navarro, Eduard Tenas
Sinopsi:

La mirada del otro: disidents d’ETA s’entrevisten amb families de les seves víctimes. 

Al final del 2010 surt una carta de la presó de Nanclares de la Oca (Álava). En aquesta carta un grup de dissidents d’ETA mostren la seva disposició per a entrevistar-se amb les famílies de les víctimes. La mirada del otro porta a escena la història d’una trobada. Des de la seva preparació fins al moment en què es produeix.

Proyecto 43-2 és una iniciativa artística i pedagògica sobre el dolor provocat pel terrorisme a la societat basca. Després d’estrenar al 2012 el seu primer espectacle Proyecto 43-2, han girat per Madrid, Euskadi i Castilla y León i han presentat el seu plantejament pedagògic a diferents universitats, centres educatius i escoles d’art dramàtic.

Crítica: La mirada del otro

16/11/2017

Intens, emotiu, sense fissures

per Jordi Bordes

La companyia de Proyecto 43-2 ha assumit un repte valent en atrevir-se a traslladar a escena un instant colpidor i revelador. La valentia tant del terrorista penedit com dels familiars de la víctima de gosar parlar-se, un cop la ràbia i l'ànsia de venjança s'han atenuat. Com es revela al final de l'obra, la peça és una suma de moltes entrevistes realitzades als membres dels dos bàndols. Es tracta amb una sensibilitat extrema, procurant posar-se en la pell de l'altre. Les dues mirades, en realitat, son tristes, apagades, per un fet que els ha marcat la vida. Un error que els ha provocat una ferida que ja mai podran esborrar, però que procuren aprendre a conviure-hi. La generositat, el tacte, de l'un envers l'altre és alliberador. Per a ells i per a una audiència que assisteix absorbida per una escena molt directa, sense fissures, ni necessitat de fer un gran desplegament melodramàtic. 

Fer teatre compromès, sense voler defensar cap dels dos bàndols si no incidint en la pèrdua de tots dos, sobre una realitat tant crua com els assassinats d'ETA demana grans dosi de tolerància. La companyia que aquesta setmana presenta, també al Tantarantana, la tercera part de la seva trilogia sobre el terrorisme, ha fet un ampli treball de camp, s'ha sensibilitzat. I ha sabut extreure l'essència, sense caure en banderes ni en himnes ni violència. És una peça que coincideix amb el plantejament d'En veu baixa, sobre l'IRA d'Owen McCafferty. ETA, afortunadament, ha deixat les armes i es va integrant a la línia política. La prova que la distància és possible era la prova de la comèdia de Jordi Galceran, Burundanga.