La mouette

Teatre

informació obra


Traducció:
Olivier Cadiot
Adaptació:
Thomas Ostermeier
Intèrprets:
Bénédicte Cerutti, Valérie Dréville, Cédric Eeckhout, Jean-Pierre Gos, François Loriquet, Sébastien Pouderoux, Mélodie Richard, Matthieu Sampeur, Marine Dillard (pintora)
Composició musical:
Nils Ostendorf, Adolphe Adam
Escenografia:
Jan Pappelbaum
Dramatúrgia:
Peter Kleinert
Il·luminació:
Marie-Christine Soma
Vestuari:
Nina Wetzel
Producció:
Odéon Théâtre de l’Europe, Théâtre National de Strasbourg, Teatro Stabile Turin, La Filature, Scène nationale à Mulhouse, TAP - Théâtre Auditorium de Poitiers, Théâtre de Caen
Coreografia:
Jules Perrot
Sinopsi:

Thomas Ostermeier és ara mateix un dels noms clau del teatre europeu. Ha visitat el festival Temporada Alta amb els seus actors alemanys habituals (Concert a la carta, Susn i El matrimoni de Maria Braun, Premi de la Crítica 2015 al Millor Espectacle Internacional), i ara arriba per primera vegada amb la companyia del Théâtre de Vidy de Lausana. 

Un muntatge basat en la dualitat de l’art i l’amor, amb un conflicte obert entre els artistes debutants i els assentats, entre els revolucionaris i els establerts, sense oblidar el rerefons latent d’una greu crisi social i política.

Crítica: La mouette

04/11/2016

Una Gavina sense Txèkhov

per Aída Pallarès

La Gavina, com Les tres germanes o L'oncle Vània, és un tros de vida al natural, un difícilissim entramat cal·lidoscòpic amb una inacció quasi total entre uns personatges que parlen entre silencis. "Una comèdia amb tres personatges femenins i sis masculins. Quatre actes, un paisatge, molts discursos sobre literatura, poca acció i cinc tones d'amor" segons el propi Txèkhov. 

Ostermeier ha decidit centrar l'acció en els dos temes que (ell) considera principals: l'amor i l'art. I, per tant, decideix transformar La Gavina en (únicament) una reflexió sobre les etapes vitals d'un artista i el conflicte entre dues generacions d'artistes: els que defensen un art convencional i sovint autocomplaent (Trigorin) i la més jove, la que vol revolucionar el teatre i les normes de l'escena (Tréplev). Una adaptació interessant i, fins i tot necessària en el panorama teatral actual, que malauradament es deixa un petit però important element pel camí: el propi Txèkhov. Ostermeier trenca amb la subtil melodia russa per mitjà d'alguns recursos parateatrals força gratuïts i, sobretot, la superficialitat d'alguns dels seus personatges. La posada en escena és impactant i la reflexió metateatral d'allò més interessant, però, per desgràcia, la Gavina està dissecada des del principi. Fins i tot els més grans s'equivoquen.