Salut Mental Gràcia ha aconseguit dur el tren a l'estació. Durant un any han estat treballant i implicant diferents col·laboradors per poder dur a terme la representació de La nit de Sant Joan, una peça amb què Sisa entrava a col·laborar amb Dagoll Dagom, després de l'èxit d'Antaviana. Òscar Constantí, l'impulsor d'un projecte que ha embrancant a un centenar de persones (entre actors, músics, cantants, personal tècnic), va veure que l'estructura de cançons fantasioses li permetia construir una dramatúrgia amb la que pogués intervenir un gran nombre d'intèrprets. Perquè tothom té el seu paper i tothom s'ha de sentir imprescindible a escena. El repte és que, a travès de les arts escèniques, els usuaris de Salut Mental Gràcia trobin una motivació concreta i s'atreveixin a desenvolupar les seves aptituds de cara al públic. El suport de Dagoll Dagom i Sisa (que van cedir els drets), de Pilarín Bayés (que els va dissenyar el cartell) i d'altres intèrprets com els germans Castells (van dissenyar l'escenografia), Mont Plans (il·luminació) i Oriol Genís (actor i apuntador alhora) permeten destacar aquest projecte de teatre integratiu més enllà dels cànons habituals.
La trama fantàstica de Sisa, la màgia que envolta la nit de Sant Joan (i que s'alineava molt bé amb l'univers fantasiós, quasi absurd, de Pere Calders) va donar visibilitat als usuaris de Salut Mental Gràcia, desestigmatitzant-los i donant-los una via directa a la socialització. Cal celebrar el treball generós i entusiasta de cada intèrpret i destacar la frescor de Sara Sánchez (Srta González) i la seva ànsia de passar la revetlla en un creuer, així com d'Ignacio Castro (el gran Jordiet) el moment més cabareter de la nit.
Sisa i Dagoll Dagom van voler que el seu espectacles recollís la màgia d'aquella nit amb situacions surrealistes com el Macari que es topa amb ell mateix unes hores més tard, al costat del seu estimat i insòlit vehicle) o que els Marcianitos abduïssin a la srta González.O que el Jordiet, caigut en l'oblit, recuperés per un instants la lluentor del seu xou. Va haver coca per tothom i el follet va completar la vetllada amb una tendra abraçada.
El repte majúscul d'aixecar una obra implicant la coral El Cor Canta, i l'orquestra Follet Trapella, entre moltes altres col·laboracions recompensa quan es comprova la satisfacció dels intèrprets i dels espectadors. El teatre ha permès superar el mur de la incomprensió. Sense l'amor desinteressat, tot aquesta constel·lació de somnis seria impossible. Felicitats.
