La nuit, nos autres

Dansa

informació obra


Autoria:
Aina Alegre
Direcció:
Aina Alegre
Sinopsi:

La nuit, nos autres va ser estrenada a la sala Hiroshima i ara el Mercat la torna a presentar per mostrar el treball d’una de les coreògrafes joves amb més projecció del moment, Aina Alegre. La creadora investiga aquí el concepte de celebració des d’un lloc íntim i d’emancipació. Tres ballarins celebren el poder del cos per generar ficció. La seminuesa, la pell pintada i les màscares acompanyen la reinvenció del jo en rituals de transformació i celebració dels cossos mutants. Entre el barroc i la ciència-ficció, l’artista catalana Aina Alegre ha composat una obra híbrida on el cos es transfigura i s’allibera construint la seva pròpia ficció: un “ésser en transformació permanent”.

Aina Alegre va crear Studio Fictif com a eina de producció i difusió de les seves obres coreogràfiques, col·laboracions artístiques i accions educatives. Ballarina, performer i coreògrafa, Alegre planteja la creació coreogràfica com un àmbit per «reinventar» el cos i explora diferents cultures i pràctiques corporals enteses com a representacions socials, històriques i antropològiques. Després d’haver-se format en dansa, teatre i música a Barcelona, el 2007 es va incorporar al Centre Nacional de Dansa Contemporània (CNDC) d’Angers. La seva obra s’ha presentat en diferents països, entre d’altres Espanya, França, Bèlgica, Suïssa, Perú i Romania.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La nuit, nos autres

08/03/2022

Catarsi d'ànimes

per Jordi Bordes

Macbeth topa amb unes bruixes que li avancen unes profecies que seran determinants per a fer-lo emprendre unes accions que afectaran el futur del país. El públic entra a aquesta proposta mentre tres éssers esperen en rotllana a l'escalf d'un llum zenital, com si estiguessin descartant destins de la humanitat. Els tres ballarins aniran adquirint moviment (fins a la convulsió) i transmetent una sensació inequívoca de soledat i de confrontació amb els altres. Per a competir però, sobretot per a compartir. Són unes ajudes poc hàbils més de cop a l'espatlla que d'abraçada càlida que evoquen una imperfecció contínua. Hi ha qui es tapa (o pinta) la parla; hi ha qui es frega els ulls. hi ha qui s'embruta el nas i, més tard, les orelles. El tacte és inexpert; com les primeres passes d'una bèstia abans de perfeccionar-ne el moviment.

Aina Alegre dibuixa el que podria ser un paratge postapocalítptic de La màquina del temps, d'uns éssers que han superat una exterminació humana i que proven intuïtivament de restablir llaços, potser, per a perpetuar l'espècie. Emergeix el so sense forma encara de paraula; la compenetració del moviment, el gust per a un maquillatge que tapa els torsos nus, com si la consciència els desperti com a nous pares de la humanitat, que Iago Pericot va ensenyar-los amb la parla però sense la memòria a Adam i Eva. L'instint dels éssers d'Aina Alegre fa que els tres cossos es busquin i interactuïn amb la necessitat d'aquest escalf catàrtic. La nova artista resident de Mercat rescata una peça estrenada a l'Hiroshima i la fa coincidir amb el solo R-A-U-X-A i amb el debut de David Wampach (Endo, Berezina) al Mercat de les Flors. En aquesta lletjor d'uns moviments que descentren la gravetat del cos i que, per moments, es mouen com si fossin aus amb uns colls interminables hi ha una veritat animal que ensenya l'embrió dels humans. I veure's reflectit en aquests éssers, una mena d'aquelarre bestial, mentre els míssils tornen a ressonar al cor d'Europa, produeix un calfred lúcid.