La Oscilante

informació obra



Intèrprets:
Pol Jiménez, Marta Bayarri
Composició musical:
Jaume Clotet
Vestuari:
Gina Berenguer
Il·luminació:
Lucas Tornero
Escenografia:
Amaia Lizarza , Juan Roldán, Mariona Sánchez
Autor:
Marc Guevara Vilardell
Sinopsi:

Pol Jiménez és un dels ballarins més interessants de les noves generacions sortides del Conservatori Professional de Dansa. La seva investigació al voltant de la dansa espanyola i el flamenc el porta a construir un moviment singular i estilitzat. Per a aquesta aventura, a més, compta amb la direcció de Juan Carlos Lérida, un partner ideal amb el qual experimentar en aquests llenguatges. La Oscilante és un treball sobre l’alteritat, que desdibuixa les figures assignades a cada rol (el femení i el masculí) a la dansa espanyola. Els passos i les postures tipificades per la tradició en un sistema binari, seran reinterpretades des de la gestualitat i la impecable tècnica d’aquest jove artista. Oscil·lant entre aquests dos pols, entre allò corb y allò vertical, entre allò lineal i allò discontinu, Jiménez abordarà les possibilitats expressives d’una dansa a gènere.

Pol Jiménez, premi a la categoria de ballarí dels Premis de la Crítica 2018

Pol Jiménez, finalista a la categoria de solo dels Premis de la Crítica 2018

Crítica: La Oscilante

18/11/2018

Trencant motlles

per Montse Otzet

Pol Jiménez, format en dansa espanyola i flamenc, és un ballarí de les noves generacions que emergeixen en el panorama de la dansa del nostre país, i una de les seves virtuts està en no voler estancar-se en els esquemes establers, sinó que desitja anar més enllà per trobar formes i alternatives diferents de la manera d’expressar-se a través del moviment.

Per dur a terme la seva inquietud d’endinsar-se en la recerca de nous codis, ha buscat la millor parella de ball, Juan Carlos Lérida, una personalitat en el món del flamenc que ha deixat empremta i ha mostrat la seva extrema personalitat, tant com coreògraf i intèrpret, en muntatges com la trilogia Los cuerpos del flamenco; la participació a Mol.leculari de Lipi Hernández, o el Garrotin que va ballar dins l’espectacle d’Olga Pericet, Pisadas, fin y principio de mujer  i que va deixar bocabadat al públic del Mercat de les Flors ara fa just un any. I això per citar només tres exemples.

Pol Jiménez és l’autor de la idea original alhora que intèrpret de La Oscilante, un solo la direcció i coreografia del qual recau en el saber fer de Juan Carlos Lérida. Ambdós han elaborat  un muntatge sobri i suggestiu encaminat a trancar barreres i desdibuixar els rols ortodoxes flamencs assignats als homes i dones per, d’aquesta manera, expressar-se des d’una dansa agènere.

De totes maneres, les referències a la dansa espanyola i al flamenc no estan absents. Des de  música espanyola com, Vida Breve de Falla, Córdoba d’Albéniz i Oriental de Granados, per citar-ne algunes, fins a les castanyoles i  botes de zapateado ens encaminen cap aquest univers tradicional i que Jiménez i Lérida saben dur al seu terreny i reinterpretar  de forma  convincent, si bé l’obra necessita algun petit reajustament en la seva part final perquè aquesta estigui a l’altura de la resta.

Vestit amb una camiseta blanca i uns amplis pantalons, clara referència a la bata de cua flamenca,  Pol Jiménez s’entrega a un ball sobri i trencador si bé també pinzellat de formes d’ortodòxia flamenca. Una escultura a base de totxos,  possible referència a La Giralda, o potser sinònim de la figura d’un partenaire,  presideix l’espai escènic, això, abans de ser enderrocada pels cops de botes del ballarí. Signe de rebel.lia?

L'encertat collage musical que ha fet Jaume Clotet i les suggerents llums de Lucas Tornero donen ambient a una peça de la qual s’aplaudeix allò que aporta la joventut de Pol Jiménez i la veterania de Juan Carlos Lérida. Una molt bona fusió.