La piel del huevo te lo da

Dansa

informació obra


Companyia:
Sol Picó Cia. de Dansa
Intèrprets:
Candela Peña, La Shica i Sol Picó
Interpretació musical:
Dani Tejedor (percussió), Bernat Guardia (contrabaix)
Sinopsi:

Sol Picó, Candela Peña i La Shica treballen conjuntament en aquesta peça per aprofundir en el paper de la dona a la societat actual. Es preguntaran, a través de la ironia, per què en temps de correcció política, on es recorda constantment a les dones occidentals que hi ha igualtat d’oportunitats, encara és necessari tornar a obrir camins ja recorreguts. Les tres artistes s’intercanviaran els papers i, acompanyades de música en directe, amb la percussió de Dani Tejedor i el contrabaix de Bernat Guardia, s’interrelacionaran, es buscaran, es trobaran. Des del flamenco, món del qual no són alienes encara que tampoc expertes, s’endinsaran en l’univers del femení.

Sol Picó és una companyia professional de dansa contemporània creada el 1994 per la ballarina i coreògrafa Sol Picó (Alcoi, Alacant). Des del principi, el treball de la companyia s’inscriu en una línia de mestissatge on hi interactuen diferents gèneres. Sol Picó construeix ponts entre mons antagònics, fent quallar elements aparentment irreconciliables: el flamenco ballat amb puntes, els seus vestuaris guerrers vetllant arquetips femenins o el volum de les seves escenografies cohabitant amb l’orgànic de la seva feina.

Espectacle finalista de dansa. Premis de la Crítica 2016

Crítica: La piel del huevo te lo da

25/10/2016

Una bamberrada delirant

per Montse Otzet

Tres dones diferents: una menuda i rosa, l’altra generosa en cars i cabellera, i l’última amb pinta de punky. Això en el que fa referència al físic, mentre que tampoc els uneix res pel que fa a disciplines doncs procedeixen de mons artístics diferents: dansa, teatre i  música.

Partint d’aquest panorama, Sol Picó, Candela Peña i La Shica han sigut capaces de muntar un antiespectacle, un xou en majúscules, en definitiva, una gamberrada delirant que funciona molt bé.

L’origen del muntatge procedeix de fa dos anys quan van presentar-lo, en versió reduïda, al cicle Flamenco Empíric al Mercat de les Flors. Allò ja prometia, i en la versió actual el deliri  arriba a saltar-se les normes naturals d’un muntatge  per oferir una disbauxa escènica.

Tres dones, al voltant dels 40, intenten muntar un espectacle amb totes les limitacions físiques que això suposa i la consciència que han hagut de deixar moltes coses al tinter i que hi ha gent jove darrere que les empaita. Obsessions,  temps enyorats, records surrealistes, somnis truncats, dificultats laborals, s’expliquen, entre altres, a través del cos, del text i de la cançó. Tot dins un marc de divertiment i despropòsit. Però  en aquest món caòtic i delirant també hi té lloc la reflexió, una tornada al seny que fa emmudir les rialles dels espectadors.

Sol Picó, Candela Peña i La Shica tenen ben agafat el ritme de l’espectacle gràcies que ja porten alguns bolos al damunt, com també saben passar d’escenes frenètiques a moments íntims i dramàtics. Entre elles assumeixen rols de dones histèriques per la neteja, obsessionades pel físic, reivindicatives de mons laborals i amb desitjos sexuals.

Veure a Sol Picó ballar damunt sabatilles de punta i recolzada en crosses, degut a  una recent operació de genoll, no té preu. Com tampoc en té Caldera Peña en el monòleg  que acaba demanant als espectadors les ajudin a través d’un crowdfunding, o les repliques que fa La Shica a les seves companyes.

Dos músics, Bernat Guardia i Dani Tejedor, tocant amb els ulls embenats,  com si no volguessin veure el  que els envolta, malgrat formar part d’aquest muntatge tant estripat com aconseguit.