Tres dones diferents: una menuda i rosa,
l’altra generosa en cars i cabellera, i l’última amb pinta de punky. Això en el que fa referència al
físic, mentre que tampoc els uneix res pel que fa a disciplines doncs procedeixen
de mons artístics diferents: dansa, teatre i música.
Partint d’aquest panorama, Sol Picó, Candela
Peña i La Shica han sigut capaces de muntar un antiespectacle, un xou en
majúscules, en definitiva, una gamberrada delirant que funciona molt bé.
L’origen del muntatge procedeix de fa dos anys
quan van presentar-lo, en versió reduïda, al cicle Flamenco Empíric al Mercat
de les Flors. Allò ja prometia, i en la versió actual el deliri arriba a saltar-se les normes naturals d’un
muntatge per oferir una disbauxa
escènica.
Tres dones, al voltant dels 40, intenten
muntar un espectacle amb totes les limitacions físiques que això suposa i la
consciència que han hagut de deixar moltes coses al tinter i que hi ha gent
jove darrere que les empaita. Obsessions,
temps enyorats, records surrealistes, somnis truncats, dificultats
laborals, s’expliquen, entre altres, a través del cos, del text i de la cançó. Tot
dins un marc de divertiment i despropòsit. Però
en aquest món caòtic i delirant també hi té lloc la reflexió, una
tornada al seny que fa emmudir les rialles dels espectadors.
Sol Picó, Candela Peña i La Shica tenen ben
agafat el ritme de l’espectacle gràcies que ja porten alguns bolos al damunt, com també saben passar
d’escenes frenètiques a moments íntims i dramàtics. Entre elles assumeixen rols
de dones histèriques per la neteja, obsessionades pel físic, reivindicatives de
mons laborals i amb desitjos sexuals.
Veure a Sol Picó ballar damunt sabatilles de
punta i recolzada en crosses, degut a una
recent operació de genoll, no té preu. Com tampoc en té Caldera Peña en el
monòleg que acaba demanant als
espectadors les ajudin a través d’un crowdfunding,
o les repliques que fa La Shica a les seves companyes.
Dos músics, Bernat Guardia i Dani Tejedor,
tocant amb els ulls embenats, com si no volguessin
veure el que els envolta, malgrat formar
part d’aquest muntatge tant estripat com aconseguit.
