La ràdio que em va parir

informació obra



Sinopsi:

El Terrat i Ràdio Barcelona presenten ‘La ràdio que em va parir’.

L'Andreu Buenafuente torna amb un monòleg, però aquest cop canvia el plató i l'estudi de ràdio per l'escenari del Teatre Victòria de Barcelona.

'La ràdio que em va parir' és el nou monòleg d'Andreu Buenafuente on la ràdio i la seva experiència de 40 anys en el mitjà seran el punt de partida de més d'1 hora de stand-up comedy.

Un homenatge a tots els gèneres radiofònics d'aquests més de 100 anys d'història de Ràdio Barcelona, la ràdio que ha vist créixer a l'humorista. En aquest nou monòleg, l'espectador viatjarà a través dels programes nocturns, matinals, esportius, humorístics, entre d'altres, i explorarà el passat, present i futur de la ràdio gràcies a les pròpies experiències del còmic.

“No hi ha res que m’agradi més que parlar de la ràdio. És on vaig aprendre-ho tot. El que s’ha de fer i el que no. És on m’ho passo millor i on hi porto quaranta anys. Ara, amb motiu del centenari, és el moment d’explicar-ho tot.” Andreu Buenafuente.

Crítica: La ràdio que em va parir

23/05/2024

Un històric viatge per l´interior de la ràdio

per Ferran Baile

Es compleixen cent anys de l´arribada de la Radio a Espanya. Cent anys des de la primera emissió de ràdio a Espanya, EAJ1 Radio Barcelona. Això va ser el 1922.

El 24 de gener del 1965, naixia a Reus, Andreu Buenafuente, que als 17 anys ja va començar com a locutor a l’emissora local Radio Popular de Reus i a desenvolupar una llarga trajectòria professional lligada a la radio i posteriorment també a la televisió i el teatre. Ja son quaranta anys de brillant treball ininterromput. Una petita historia de la Radio a Catalunya, dins de la gran historia de la Radio a Espanya.    

Andreu Buenafuente, un dels grans comunicadors de la Radio i la Televisió actuals, ens ofereix en la seva vesant de monologuista i partint de la seva experiència vital i personal, un divertit, cronològic i il·lustratiu homenatge al món radiofònic.

Des de la seva aparició entre el públic radiant un apassionant partit de la màxima rivalitat d´hoquei sobre patins, Reus Esportiu (Deportivo, en aquells temps)-Barcelona, fins a una imaginada retransmissió de l´arribada d´extraterrestres a Catalunya, (homenatge a l´històric programa de radio d´Orson Welles, 30 octubre 1938, única concessió aliena). Són 90 minuts de somriures i rialles, de descobriments i de fi humorisme.

Aquelles primeres passes i el naixement d´El Terrat

Seguim la seva trajectòria a Reus, el naixement d´un estil humorístic de fer ràdio, el naixement de la productora El Terrat i els seus primers col·laboradors (L´Oriol-Palomino-Grau, l´Eduard i en Fermí Fernàndez...). El moment en que va conèixer a Carles Francino...Una pantalla ens ofereix mesuradament entranyables imatges del passat gloriós.

Més endavant ens explica com va ser desembarcament a Barcelona en plena eufòria post-olímpica. A d’impressió que li va fer està al Café de la Radio, rodejat de les grans i profundes veus dels locutors de Radio Barcelona i els de Radio Nacional de España, que eren al Passeig de Gràcia número 1. Aquelles veus impressionants de Ricardo Fernández Déu, Constantino Romero, Iñaki Gabilondo i el contacte amb històrics com Salvador Escamilla (qui va dir el primer, Bon día Catalunya des de Radio Barcelona, saltant-se la prohibició del català a la ràdio, va ser el 1964).  De les primeres col.laboracions amb Xavier Sardà, Mikimoto i Alfonso Arús.  

Buenafuente repasa els diferents gèneres i les característiques dels locutors que hi son al front. Des dels hiperdinàmics locutors-es dels programes matinals fins els pausats i sensuals locutors-es dels programes nocturns. Inclús confesa l´anècdota de quan es va quedar adormit a Radio Salou i el clac-clac de la finalització del disc va anar sortint en antena durant molts minuts. Record dels inconfusibles José María García, Bobby Deglané, Mario Beut, Luis del Olmo, Jesús Quintero, de Carlos Herrera i el seu obsessiu Sánchez mal i el Gobierno muy mal o l´històric Toresky (1869-1937), que li dona nom a l´estudi principal de Radio Barcelona.

Com no hi ha el record dels que van començar al mateix temps que ell, Gemma Nierga, Àngels Barceló, Jordi Hurtado, Jordi Basté..

Una nova ràdio i un humor genuí de Bona Font

A Barcelona, va ser Radio Juventud (mes tard Joventut), qui va oferir una radio fresca i amb humor (aquells programes de Josep Maria Bachs, Jordi Estadella, Maribel Álvarez, Josep Maria Pallardó, Pedro Ruiz, Albert Malla, Antoni Bassas, Alfons Arús i Jordi Basté (inicis dels 60 fins 1975). 

Però aquesta ràdio no arribava a les terres i per un factor generacional poc va influir en l´Andreu Buenafuente i el seu equip. Ells van crear i exportar un humor genuí i propi que segueix alegrant-nos la vida.

 

Per saber-ne més de Buenafuente....

https://andreubuenafuente.com, blog

https://instagram.com>andreubuenafuente

https://twiter.com/buenafuente

www.elterrat.com


i de la història de la Ràdio

Llibres especialment recomanables,

Història de la Radio a Catalunya al segle XX (de la ràdio de galena a la ràdio digital). Rosa Franquet. Edita Generalitat de Catalunya.  

Barcelona, capital de la ràdio.

100 años de Radio Barcelona (1924-2023). Luis Segarra

Bon día, Catalunya. Salvador Escamilla, 40 anys d´ofici. David Escamilla.

Radio 4. 40 anys de la ràdio en català. Josep María Adell.

Memòries de Radio Juventud. La radio al mil por mil. Miquel Arguimbau. Diputació de Barcelona.

Tu, calla. Silencis i oblits memòries de Josefina Rifà i de la  ràdiodifussió a Catalunya. Josefina Rifà i Rierola. Ed. Comanegre.

El Terrat, una tonteria com una casa. Andreu Buenafuente, Oriol Grau, Toni Soler, Pep Bras. Ed. Columna.

Misteries de la radio. Radio Reus 75 anys. Ed. Cossetania.

La meva, la nostra radio (les ones de Reus 1922-2017). Albert Sunyol.

Dones a les ones, la història de la ràdio a Catalunya. Elvira Altés.

Pagés editors.

Dones de Radio. Les primers locutores de Catalunya. Lluisa Espinosa. Ed. Alberti.

Tu, calla. Silencis i oblits de Josefina Rifà i de la radiodifusió a Catalunya. Josefina Rifà i Rierola. Edicions Comanegre

 

 

text. ferranbaile@gmail.com