La rateta que escombrava l'escaleta

Familiar

informació obra


Intèrprets:
Pere Pàmpols
Adaptació:
Íngrid Teixidó
Composició musical:
Franki Moreno
Il·luminació:
Jordi Torras
Escenografia:
Plancton-Joan Pena
Caracterització:
Plancton-Joan Pena (titelles)
Dramatúrgia:
Laura Batllori - CAL Teatre
Direcció:
Laura Batllori
Sinopsi:

La Rateta es queixava d’una vida avorrida i plena de monotonia. Poc s’esperava que un llacet li revolucionés el dia de la manera que ho va fer. I és que, al posar-se’l, tot un seguit de pretendents intentaran seduir-la per poder-s’hi casar. Una versió en la que Festuc Teatre actualitza els rols del conte per a que siguin més empàtics i actuals.

Una adaptació del conegut conte amb un final inesperat.

Teatre, titelles i música que emocionarà als més petits.


Crítica: La rateta que escombrava l'escaleta

30/11/2016

una rateta molt moderna

per Josep Maria Viaplana

Sense trair l'argument original, Festuc ens ofereix una fresca i divertida versió del tradicional conte de 'La rateta que escombrava l'escaleta', apte per a un ventall ampli d'edats, sobretot perquè ens ho explica tot d'una forma clara i planera, en una clau i un llenguatge que ens és proper.

Té tots els ingredients de la companyia: la parella d'intèrprets, Íngrid Teixidó i Pere Pàmpols (ànimes de la companyia, i que han treballat en espectacles d'altres formacions, especialment el Centre de Titelles de Lleida), un estil molt visual de titelles de taula, una escenografia espectacular per on transiten els personatges, i ells mateixos, fent de narradors i de titellaires alternativament, alguna cançó... Sempre amb diàlegs animats, i sorprenent-nos de tant en tant amb les sortides de cada personatge. És de destacar que algun d'ells és botiguer, altre pagès amb tractor i tot, el bomber, o fins i tot algun playboy amb el seu esportiu.

Però sense canviar ni gota el sentit del conte original, excepte al final, on ens ofereixen una versió menys cruel, i molt enginyosa, que haureu de conèixer, si en teniu curiositat, anant a veure'ls al teatre. I no us perdeu el final, i la possibilitat que ofereixen de que els infants coneguin el seu particular 'museu dels titelles'.

Una imatge diu més que mil paraules...