L'arrencada de la Jove Kompanyia del Teatre Lliure és descompensada. El text, a sis mans, de Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró, planteja una acció massa fragmentada que, desemboca en una metàfora molt simplista: la tecnologia pot ser una eina per a fer un món més lliure però també pot ser una arma, que pot anihilar una societat o un mateix, si s'usa malament. Mentre, vàries històries que es van creuant, amb més o menys personatges ben trobats.
Si a Nit de ràdio 2.0, els analfabets digitals es podien identificar en el director del programa que era incapaç d'entendre les noves aplicacions digitals, a La revolució no serà tuitejada, l'analfabet és un excomunista rus (o això sembla) amb prous recursos com per comprar-se un Ipad, sense saber res de res. És una escena tant real com còmica i crua. L'evolució és interessant. Si en la primera, és el director (el cap) l'inepte; en aquesta és el consumidor el que disposa del poder de fer parar boig al venedor, que no pot abandonar el somriure i que ha d'aprofitar el temps per a garantir el màxim de vendes amb el mínim de temps.
L'obra juga amb unes picades d'ullet als malalts de teatre. Pol Lopez (Ivan i els gossos) entra a treballar a la botiga, que només accepta per la seva vessant pragmàtica, "són diners", després que l'acomiadessin d'una gossera, per un estrany acte de vandalisme, mentre ell feia guàrdia, en un principi... És un personatge dissonant en un espai d'ordre i correcció, que desorganitza les taules i els valors positius que ha de transmetre tot venedor d'Apple. Un element velat de desconfiança pel perill que pot suposar la tecnologia.
La Jove Kompanyia arrenca amb una peça feta a mida. Els directors i dramaturgs han buscat uns personatges que, ahir, ja haurien pogut fer qualsevol dels actors. Són els que feien, cadascú, des de produccions anteriors. Ara, el repte és veure com van transformant la capacitat d'interpretació. Com salten als familiars, al clàssic, al drama... Aquesta primera mostra, doncs, no és suficient per extreure conclusions de la Kompanyia, que tot just neix. És la trajectòria el que demostrarà la idoneïtat del repartiment i el que ha de constatar un creixement actoral, més enllà dels arquetips (amb prou acidesa per ser atractius en la peça actual) d'ara.
