La teoría de la pelvis

Nous formats

informació obra


Sinopsi:

La teoría de la pelvis és una peça escènica. És una pel·lícula en viu. És un document. Està relacionada amb la necessitat d’activar el cos i de com aquest moviment propaga una reacció en cadena, amb la possibilitat de canvi. La peça es gesta en un moment en què els creadors es troben en confinament causat per la Covid-19 i es replantegen la urgència d’expandir una teoria que reflexioni sobre la necessitat d’activar el motor, els cossos, les pelvis, en un moviment col·lectiu com a únic canvi possible.

Una peça d'Alberto Cortés i Rosa Romero per arrencar el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT). espectacle en castellà.

Visitar enllaç extern de l'obra

Crítica: La teoría de la pelvis

04/09/2020

Cínica ciència pèlvica

per Jordi Bordes

Alberto Cortés i Rosa Romero són dos creadors que els hi agrada exhibir-se al terrat de casa (entre llençols) però que, diuen, no volen la fama. Pontifiquen amb una sornegueria marca de la casa, que presentar una teoria científica els encimbellarà més amunt del que ells voldrien... Però se senten amb la responsabilitat de desvetllar la seva descoberta sobre els moviments pèlvics. El canvi climàtic i la justícia social depenen d'aquestes coreografies. El seu cinisme (referint-nos a l'escola filosòfica grega que aspirava a l'autosuficiència moral de l'individu, lligada a una crítica de la civilització i de les convencions socials i a una apologia de l'estat natural) desinhibit diverteix i, alhora aixeca algunes ampolles a la consciència.

La teoría de la pelvis juga a pontificar a través d’una desinhibida pseudociència amb una tesi germana dels efectes del vol de la papallona a l’altra punta del món. Ho fa en el format digital en una mena de videoconferència en directe. Que permet, al final,compartir una coreografia pèlvica alliberadora (cadascú a casa seva i amb la participació còmplice de bona part de l'audiència!). Segons els dos creadors, és recomanable el moviment puntual diari i, segons amb quina actitud i posició de les mans, pot impulsar la construcció d’un equipament cultural públic o privat, protegir els animals o incidir en la crítica als terratinents agrícoles de l’Andalusia dels dos creadors. Desenfrenat humor que delata la importància de la pelvis en bona part de les activitats sensuals i sexuals. Certament, la vessant còmico-surrealista-desfasada simplifica en la sexualitat el seu moviment. Obvia tot el que reclamaven d'alliberament Júlia Bertran i Ana Chinchilla a Así bailan las putas. O les d'Iniciativa Sexual Femenina a Catalina. Evidentment, el punt d'interès de La teoría de la pelvis va molt més enllà de la provocació sexual: l'utilitzen com a catalitzador per al joc discursiu, que, paradoxalment, és pausat, pla, nalíticament científic. La ciència és necessària però, precisament en temps d'ara que els resultats d'infeccions de la Covid-19 quasi anul·len els de la lliga de futbol, cal qüestionar-la artísticament com es fa en aquesta producció virtual experimental.I riure i ballar encara que sigui observant-se els uns als altres de les de les pantalles del Zoom.