La valquíria

informació obra


L’anell del nibelung és un cicle de quatre drames musicals amb text i música de Ricard Wagner que té com a motiu conductor la possessió d’un anell màgic, forjat pel nibelung Alberich, que atorga a qui el posseeix el domini del món. Tots els seus habitants -déus, homes i nibelungs- estan dominats pel desig de posseir l’anell excepte el protagonista: Siegfried, un heroi lliure de les servituds gregàries del poder i de l’or. L’anell del nibelung -precedit pel pròleg (Das Rheingold)- és la història de l’origen (Die Walküre), la glòria (Siegfried) i la derrota (Götterdämmerung) d’aquest heroi. Wagner va voler crear així un mite -com els grans mites de la civilització grega- que no fos una mera anècdota, sinó una faula sobra la naturalesa humana amb un valor universal i intemporal, i el basà en textos èpics medievals (segles XI-XIII) com el Cant dels nibelungs, per tal de crear una mitologia genuïnament alemanya.

Autoria:
Richard Wagner
Direcció Musical:
Josep Pons
Direcció:
Robert Carsen
Escenografia:
Patrick Kinmonth
Vestuari:
Patrick Kinmonth
Il·luminació:
Manfred Voss
Producció:
Buhnen der Stadt Koln (Colònia) , Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Interpretació musical:
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Intèrprets:
Anja Kampe / Eva Maria Westbroek (Sieglinde), Klaus Florian Vogt / Frank Van Aken (Siegmund), Irene Theorin / Catherine Foster (Brünnhilde), Albert Dohmen / Greer Grimsley (Wotan), Eric Halfvarson / Ante Jerkunica (Hunding), Mihoko Fujimura / Katarina Karnéus (Fricka), Daniela Köhler (Helmwige), Maribel Ortega (Orlinde), Sonja Mühleck (Gerhilde), Kai Rüütel (Siegrune), Pilar Vázquez (Waltraute), Ana Häsler (Rossweisse), Anna Tobella (Grimgerde), Kismara Pessatti (Schwertleite)
Sinopsi:

El primer pas en el gran sistema mitològic de Wagner és la construcció del Walhalla, la casa dels déus. El segon pas –relatat a Die Walküre– és narrar l’evolució de la societat humana, amb les seves lleis i els seus tabús. El pròleg mostra les conseqüències inevitables i horribles d’un indret aïllat del món, destinat només als déus. S’hi imposa el robatori, l’assassinat, el saqueig de la terra i la cultura. Una òpera dominada per l’horror de la guerra i les disputes i venjances tribals. Poesia negra de profecies apocalíptiques, de les traïcions d’una humanitat degradada. Una corrupció moral que s’estén a un entorn contaminat per l’acció de l’home. Robert Carsen continua en aquest muntatge de la primera jornada de la seva Tetralogia amb una visió ecològicament pessimista, estretament lligada a la filosofia de Schopenhauer, determinant per explicar l’evolució de la Weltanschauung de Richard Wagner.

Drama musical en tres actes. Primera jornada de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung). Llibret i música de Richard Wagner. Estrenat el 26 de juny de 1870 al Teatre Reial de Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 25 de gener de 1899. Darrera representació al Gran Teatre del Liceu, el 7 de juliol de 2003.


Crítica: La valquíria

24/05/2014

El triomf dels cantants

per César López Rosell

Segona incursió de Robert Carsen en la tetralogia de L’anell dels nibelungs seguint la filosofia exhibida a L’or del Rin . La sobrietat d’aquest desigual muntatge de La valquíria insisteix en la denúncia ecologista i la capacitat destructiva del poder mostrada en l’òpera pròleg. Una moderna i metafòrica posada en escena elimina la naturalesa de l’escenari i la substitueix per simbòliques composicions, amb la neu, les bromes i el foc com a principals elements il·lustratius. El muntatge respecta l’essència del relat de Wagner i elabora un discurs coherent amb la música i molt respectuós amb el treball de l’equilibrat repartiment. 

 Els cantants van ser els grans triomfadors de la vetllada de gairebé cinc hores, mentre que Josep Pons i l’orquestra es van repartir sonores esbroncades i aplaudiments com a resultat de la seva irregular actuació, especialment desajustada en el segon acte. Carsen, escarmentat per la divisió d’opinions de l’any passat, ni tan sols va anar a saludar. Klaus Florian Vogt (un Siegmund de gran prestància escènica amb cristal·lí registre en els aguts) i Iréne Théorin (una vibrant i brillant Brünnhilde en l’aspecte vocal i dramàtic) van ser els més aclamats. 

 També es va merèixer el reconeixement del Liceu Albert Dohmen, que va interpretar l’humanitzat déu Wotan. El baix, abillat amb un uniforme militar al saló del seu palau-walhalla, va mantenir un sòlid timbre que li va permetre arribar al complex final sense problemes i al mateix temps exhibir la seva vis dramàtica tant en els moments d’ira com en els moments commovedors juntament amb la seva rebel filla Brünnhilde. 

 No menys esplèndida va ser la composició que Anja Kampe va fer de Siegliende, la germana enamorada de l’heroi Siegmund. Expressiva en les emocions i amb un gran domini cantor es va merèixer l’ovació del públic. Una encertada Mihoko Fujimira i Eric Halfvarson van complir el seu rol. En conjunt, l’espectacle respon a les expectatives de la que és l’òpera dramàtica i musicalment més completa de la tetralogia.