El primer pas en el gran sistema mitològic de Wagner és la construcció del Walhalla, la casa dels déus. El segon pas –relatat a Die Walküre– és narrar l’evolució de la societat humana, amb les seves lleis i els seus tabús. El pròleg mostra les conseqüències inevitables i horribles d’un indret aïllat del món, destinat només als déus. S’hi imposa el robatori, l’assassinat, el saqueig de la terra i la cultura. Una òpera dominada per l’horror de la guerra i les disputes i venjances tribals. Poesia negra de profecies apocalíptiques, de les traïcions d’una humanitat degradada. Una corrupció moral que s’estén a un entorn contaminat per l’acció de l’home. Robert Carsen continua en aquest muntatge de la primera jornada de la seva Tetralogia amb una visió ecològicament pessimista, estretament lligada a la filosofia de Schopenhauer, determinant per explicar l’evolució de la Weltanschauung de Richard Wagner.
Drama musical en tres actes. Primera jornada de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung). Llibret i música de Richard Wagner. Estrenat el 26 de juny de 1870 al Teatre Reial de Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 25 de gener de 1899. Darrera representació al Gran Teatre del Liceu, el 7 de juliol de 2003.
El Liceu continua 'L'anell del nibelung' amb el títol més estimat de la Tetralogia, Die Walküre. El principal atractiu és un magnífic equip de cantants, amb una entregada Anja Kampe com a Sieglinde i una brillant Iréne Theorin com a Brünnhilde. El líric Siegmund de Klaus Florian Vogt, el ferm Wotan d'Albert Dohmen, la incisiva Fricka de Mihoko Fujimura i l'imponent Hunding d'Eric Halfvarson també són elements destacats. L'austera producció de Robert Carsen explica amb claredat la trama i les motivacions dels personatges, mentre que la lectura orquestral de Josep Pons és la part menys rodona de la representació.