La Violeta i l'ou misteriós

Familiar

informació obra


Autoria:
Guillermo Benito
Direcció:
Enric Boixadera
Sinopsi:

Violeta és un titella curiós, delicat i peculiar, li agrada acompanyar-me a explicar contes, aquest cop ens explica el conte d’un Ou Misteriós. Accidentalment Violeta cau darrere de la pantalla d’ombres i hi troba un ou, aquest empren la marxa i tot viatjant arriba a un niu lluny de casa seva, un niu d’ànecs.

Així de dins de l’ou hi surt un cocodril que creixerà amb una família d’ànecs. La història ens parla de l’amistat, de les diferències i de la identitat personal. Es barregen la tècnica de titelles de taula i la d’ombres.

Crítica: La Violeta i l'ou misteriós

14/02/2016

per a petits... o no

per Josep Maria Viaplana

La Núria Mestres ens ofereix un espectacle, en principi orientat als més petits, clarament dividit en dues parts.

En la primera, on ens presenta la Violeta, un titella que manipula fent dels dos dits d'una mà les seves cametes, i amb l'altra mà fent-li dir que sí o que no amb el cap, ja que la Violeta no parla, tot i que descobrim més tard que és per timidesa, no per cap altra cosa més greu.

Les evolucions de la petitat enganxen a petits i grans des d'un principi. Però l'objectiu central de l'espectacle no és ella, sinó el conte que amb una pantalla, i en ombres xineses, ens explica la Núria, i que no és altre que el de Guyi Guyi, un dels millors que es puguin explicar, i que van versionar de forma extraordinària els barcelonins-murcians Periferia Teatro, i que ha estat diverses vegades programats a Barcelona.

Si aquells varen tenir l'enorme encert en fer-lo sense text, la Núria el dota d'una trama i un excés de diàlegs i narrativa que fan desconnectar una part del públic, no només els de 0-3 sinó a més grans, que també eren a la sala. La història és bonica, les ombres ben executades tècnicament, però no t'enganxa a la història prou com per a mantenir l'atenció i 'ficar-te' dins d'ella durant tota la durada.

Probablement un conte seguint els principis de l'espectacle, prou interessants, protagonitzats per la Violeta i sense abandonar el titella de taula, tindria uns resultats més efectius en el públic al qual s'adreça. O una nova dramatúrgia per al conte d'ombres...