La glosa és un d’aquells
patrimonis amenaçats d’oblit que cal cultivar i, com tota tradició oral,
traspassar a les noves generacions. Els darrers 20 anys ha experimentat una
revifalla a Catalunya introduint-se en l’aprenentatge del català i en molts
camps de l’educació, ja que permet tocar moltes tecles com ara l’oralitat i la
improvisació i, alhora, passar-ho bé.
Després de divulgar els
instruments populars més desconeguts i l’obra de Joana Raspall, la companyia El
Somni del Drac ha centrat el focus en aquest tipus de composicions que canten i
rimen “sobre la marxa”. Creació en estricte directe! (això sí, sobre una base).
Per fer-ho més atractiu als nens i nenes ho han vestit amb un format teatralitzat
en què el públic participa directament del joc.
Els espectadors hauran
d’ajudar els dos candidats a agent del Servei de Paraules Aparellades a superar
les 4 proves a què els sotmeten l’Agència Secreta de les Paraules.
L’espontaneïtat dels petits determinarà el contingut de les històries que
s’aniran cantant acompanyades animadament al violí, l’acordió, el guitarró...
Ara caldrà completar-la amb una paraula, ara endevinant un dibuix, ara estenent
un rumor, ara explicant un conte (també a petició dels assistents) sense
utilitzar les paraules prohibides (dictades per ell, és clar). Com al Tabú. Per
exemple, com ha estat el cas de la tercera representació a la Fira Mediterrània
de Manresa –on s’acaba d’estrenar–: ‘Els tres porquets’, sense esmentar les
paraules “tres” i “porquets”. Au!
Si les arts escèniques són
vives per antonomàsia i dues representacions no són mai iguals, en propostes
com aquesta la premissa s’eleva al quadrat. El públic entra de seguida al joc –abans
d’entrar a la sala i tot– i l’aportació d’uns i el retorn dels altres enriqueix
l’experiència que, sí, encara podria fer un salt més alt convertint l’Agència
en una mena d’Escape Room. Una mica de flaire ja li té...
És molt probable que, per
alguns, sigui la primera experiència en glosa. En general, als escenaris o fora
de les aules. Un bateig que, d’altres, potser han fet en les festes populars
–qui no ha viscut mai uns garrotins porró en mà?–, normalment amb lletres ben
picants i reivindicatives perquè sovint es tracta de cantar allò que no es gosaria
dir. Arribi quan arribi, que benvinguda sigui, i si sona amb la gràcia d’El
Somni del Drac, sens dubte la glosa us haurà atrapat.
