Pulcinella arrenca una sèrie d'espectacles que vincularan aquests titelles clàssics amb les ciutats on els han acollit i han adaptat al seu imaginari col·lectiu. L'instigador del cicle és Toni Rumbau, un manipulador d'objectes, cofundadro de La Fanfarra (amb el Malic com a cap de cartell dels seus muntatges).
Una peça interessant de teatre de catxiporra. Gaspare Nasuto i Toni Rumabu demostren que hi ha molt més que les simples corredisses i patacades en aquest tipus de teatre clàssic. És molt fàcil fer que uns persegueixin els altre.s POerò gens, que els titelles tinguin un ritme, una mirada, que tinguin ànima. Per fer-ho, Nasuto va donar algunes nocions de com havia triat les músicques populars que fa ballar a cada personatge. I fins i tot la fusta triada, perquè el cop fos nota d'una partitura. Un treball d'excel·lent manipulador, amb unes peces generalment mal revisitades, per la facilitat en caure en la patacada. Nasuto no hi renuncia a la disbauxa però hi estableix una música interior que la sustenta, sens eque el públic pugui entendre com pot ser que una peça tant simple i banal li causi aquesta admiració. El treball ben fet no té fronteres, ja ho deia l'esglògan.
