Cels Campos, Dani Ledesma, Francesca Vadell , Ivan Padilla, Lara Díez, Marc Naya, Maria Rodríguez, Maria Rodríguez
So:
Cels Campos
Vestuari:
Bàrbara Roig
Escenografia:
Gerard Orobitz
Composició musical:
Cels Campos , Ivan Padilla
Il·luminació:
Toni Luque
Producció:
Teatre Gaudí , Retret Teatre, La Rúbia
Autoria:
Lara Díez, Lara Díez, William Shakespeare
Companyia:
Parking Shakespeare
Sinopsi:
Aquest és l’any dels 30 per l’Anna, el Joan, la Marta, l’Isa, el Sam, el Marc i l’Ernest, un grup d’amics que es coneixen des de l’institut. Per celebrar-ho, faran una festa conjunta: aniran a sopar, menjaran de postres magdalenes amb psicotròpics i passaran la nit al local on treballa el Marc com a músic.
Abans de la trobada, ningú es podia arribar a imaginar que aquella petita i innocent magdalena els podria portar de viatge per les expectatives, les pors i les idees del que està per fer, del que ja està fet i el que ja no es podrà fer a l’inici d’aquesta nova dècada, d’aquest nou any… l’any dels 30.
Lara Díez, ànima d'aquest projecte, s'ha llençat a l'autoria i la direcció de 'L'any dels 30, o la magdalena', una comèdia divertida, alhora que agredolça, escrita des del punt de vista els que arriben a aquesta xifra d'edat, que encara recorden perfectament el seu passat adolescent, però que han hagut de posicionar-se i comprometre's amb les realitats de l'edat adulta.
La trama ens mostra una reunió d'antics companys d'institut, el dia que (més o menys) tots fan, han fet o faran aviat els 30 anys. Quan van en van fer 20, van escriure en un diari com es veien els uns als altres 10 anys més vells. I decideixen fer una festeta al local nocturn on un d'ells treballa, com a músic. La mestressa del local, força peculiar, els prepara unes magdalenes que provocaran diversió, però també l'enfrontament amb els propis dimonis. Una ajuda botànica a la desinhibició, sempre interessant, d'aquells que van aprenent a saber estar en societat. Es van descobrint connexions desconegudes per a la majoria, però sobretot, veiem quines pors es troben darrera les màscares, a voltes frívoles, de cadascun d'ells. Una banda és el camí que cadascú ha pres, especialment en l'aspecte professional (molt d'universitari i molt d'artista, cal dir-ho), l'altra allò que volem ocultar als altres a qualsevol preu. Però al capdavall, quan descobrim que estem amb amics, i que tots tenim morts a l'armari, la catarsi acaba reconciliant-los amb sí mateixos, i retornant al nen i jove que eren quan es van conèixer i fer amics.
Dir que el text està força ben estructurat, i a diferència d'altres que ens mostren, sobretot, les relacions subterrànies i insanes que tenen entre ells (i en hi ha de novel·les, teatre i pel·lícules d'exemple), i tot i no renunciar-hi, l'autora es centra més en què li passa a cadascun. És clar, el handicap principal és que són 8 personatges en escena, i no es pot aprofundir gaire en cap d'ells. Personalment, la relació entre l'advocat tímid i l'atractiva vídua milionària té una relació morbosa que a penes queda esbossada, sabent-nos a poc precisament en plena eclosió d'ombres i greys.
Per damunt de tot, finalment, està l'intens ritme de l'obra, la diversió i identificació que semblen tenir tots i cadascun dels intèrprets amb els seus personatges i amb la resta, la festa en què es converteixen moltes escenes, i la sensació que estem davant d'una maquinària dramatúrgica molt ben greixada... més enllà de l'interès concret que ens suscitin les vides íntimes de tots ells.
Per no faltar, no falta música i cançons en directe, i una contagiosa sessió de risoteràpia (o això em va semblar a mi).
Es parla de teatre jove*, de teatre per a joves, de teatre fet per joves. A mi no em fa cap por: tenim unes bones existències de talents al davant i al darrera de l'escenari, que abans dels 30 ja eclosionen. I això és el millor de tot.
