L'Arbre de les sabates

Teatre | Familiar

informació obra


Companyia:
Pea Green Boat
Autoria:
Emília Lang
Adaptació:
Emília Lang
Direcció:
Edu Blanch
Intèrprets:
Emília Lang i Edu Blanch
Composició musical:
Teatro Amaro i J. Strauss
Escenografia:
Edu Blanch
Vestuari:
Biljana Camilloni
Il·luminació:
Jaume Feixas
Producció:
Pea Green Boat
Estrena:
Estrena a la Mostra d'Igualada 2014
Sinopsi:

En Tim no troba la seva sabata esquerra. La busca per tot arreu fins que la Senyora Gris li diu que segurament la trobarà en un arbre molt especial. Seguint les instruccions de l’àvia, en Tim, tot saltant a peu coix, fa un viatge per tal de recuperar la sabata perduda. Espectacle de titelles inspirat en un arbre dels desigs que la companyia va veure a Xipre, del que hi penjaven draps i notes de paper amb missatges secrets.

Edat recomanada: 3 a 9 anys

Crítica: L'Arbre de les sabates

02/05/2014

Bateig escènic

per Núria Cañamares

Espectacle de titelles idoni per batejar-se en les arts escèniques. Inspirat en un arbre dels desigs de Paphos (Xipre), Pea Green Boat explica la història d’un nen que perd una de les seves sabates i haurà d’emprendre un llarg viatge per retrobar-la. Durant la travessa coneixerà diferents personatges, com sempre hi haurà qui l’ajudarà més, hi haurà qui l’ajudarà menys, però tots l’encaminaran per fer possible el seu objectiu. I no només això, aprendrà coses noves i petites lliçons de vida que després podrà aplicar com, per exemple, per ajudar el seu amic.

El relat s’embolcalla amb una bonica posada en escena amb l’arbre com a cirereta. De les seves branques, en comptes de penjar-hi fulles o paperets amb desitjos, hi pengen sabates, ja que és allà on va a parar el calçat perdut. Són de diferents tipus i colors, com també ho deuen ser les persones que les han perdut. Quan prenen vida, cadascuna té la seva personalitat, definida amb una manipulació austera però entenedora. Per la seva banda, els titelles –dos nens i un trol–, són fets amb fusta i teles i tenen un aire divertit. També hi apareixen ocells, una maleta, animalons i, fins i tot, un coet que entusiasmarà els infants.

El caràcter jovial del protagonista, que canta i canta saltant a peu coix o s’enfila a l’arbre i es penja cap per avall, juntament amb la música, jocs de llums i ombres, una escenografia detallista i certa interacció amb el públic, conformen un muntatge humil amb tots els ingredients per satisfer una primera experiència de teatre familiar. L’espectador més primmirat pot trobar-hi alguns desencerts, com la dificultat de l’endevinalla per a nens i nenes tan petits, la insistència de la cançoneta o la resolució del conte, però tot i així l’obra no el decebrà.